Veterinari i marí. Va fundar el CRAM l'any 1994 i és expert en clínica i rescat d'animals marins. Ha treballat molts anys com a veterinari i tècnic de medi ambient. Posseeix, a més, titulacions en Nàutica i Submarinisme. És el director de la Fundació CRAM.

Conèixer en Ferran   M'apassionen la natura i tots els seus equilibris però en canvi el meu cor sempre s'ha rebel·lat contra el patiment dels éssers més febles i indefensos. Em vaig inclinar cap a la medicina veterinària i no l'humanitza perquè vaig considerar en la meva joventut que a la nostra societat, l'ésser humà estava més protegit i millor tractat que els anima'ls. L'experiència m'ha demostrat que per desgràcia no sempre és així però la meva elecció ja estava feta. No recordo el dia ni el mes, va ser a la fi del 90. La policia local em truca perquè hi ha un dofí encallat a la platja. Em trobo sol i amb un dofí malalt entre els meus braços. En aquell temps, quasi res no es sabia de la clínica d'aquests animals i jo no tenia experiència. Els pocs investigadors que hi havia en aquella època, només estaven interessats en estudiar les despulles de l'animal una vegada mort per a estadístiques i dades de laboratori. Va ser una experiència que va canviar la meva vida. Era desesperant veure aquella mirada intel·ligent, aquelles sensacions que em transmetien demanda d'ajut, sentir el tremolor del seu cos malalt i malgrat la meva formació de veterinari no poder fer res. Crec que en aquest moment al meu interior va néixer el CRAM. Intentar de salvar dofins, tortugues i ocells marins que estan amenaçats o en perill d'extinció, conèixer les seves malalties per intentar de recuperar-les i que tornin a la llibertat, ha passat de ser una practica pionera en una assistència normal en la majoria dels països. La sensibilització i les bones pràctiques per ajudar a aquestes espècies comencen a donar els seus fruits. Aquella mirada intel·ligent va aconseguir el seu objectiu.

Biòloga marina i Màster en conservació per la James Cook University d'Austràlia, a més de submarinista. Ha treballat com a tècnica d'aquari i bussejadora en el REEF HQ Acuarium a Townsville, Austràlia. Va estar embarcada a bord del Vell Marí durant el primer semestre de 2006.

Bussejador professional i instructor de busseig recreatiu amb experiència en diversos camps del sector: des de l'aqüicultura a l'obra hidràulica. Forma part de l'equip de submarinisme.

"Des de petita el mar sempre ha estat present a la meva vida i és una constant en ella, però per la meva trajectòria laboral mai vaig pensar en tenir la oportunitat de treballar per una causa en la que crec.

El CRAM m'ha brindat l'oportunitat de formar part d'un objectiu en el que creure: la conservació i recuperació de l'entorn marí i les espècies que hi habiten. I encara que el meu treball a CRAM no està directament relacionat amb el medi marí, em permet aportar la meva experiència en aquest entorn, en el que les persones treballen i s'involucren per portar a terme la important tasca de preservar els recursos del nostre mar.

Ara cada matí, de camí a CRAM, miro el mar amb més intensitat que mai, és molt gratificant per a mi pensar que val la pena la feina que fem."

"Amb tan sols 3 anys, li vaig dir als meus pares que quan fos més gran muntaria una casa suficientment gran perquè cabessin elefants, amb els sostres foradats perquè les girafes poguessin treure el cap i estirar el coll i piscines tan grans que poguessin allotjar dofins i balenes. Pocs anys més tard, dibuixava a classe els plànols del que seria la meva clínica per a fauna salvatge amb els meus llapis de colors... i el fet és quedes que tinc ús de raó, he volgut ésser veterinari.

Mirant la meva professió des d'un punt de vista purista, salvar una vida és el més gran que podem fer. Però quan ens involucrem en la conservació de les espècies amenaçades el treball va molt més allà. No podem conformar-nos en salvar la vida d'un individu, si no que hem de promoure i buscar la manera de contribuir a la conservació de l'espècie i del seu ecosistema. Malgrat això, cada vegada que un animal del centre de recuperació és tornat al mar, sé que he contribuït a la conservació de la seva espècie, perquè aquest exemplar podrà reproduir-se i completar el cicle de la vida.

És el treball multidisciplinari el que ens permet d'aconseguir la nostra meta de protegir i recuperar els nostres mars i oceans. Conservacionistes, biòlegs, ambientòlegs, pescadors, veterinaris, mariners, particulars, voluntaris... hem de continuar conjuminant esforços per poder aprendre, entendre i solucionar els problemes de les nostres aigües, dels quals, en una més o menys gran mesura, som tots responsables.

Treballar en una entitat com la Fundació CRAM és la millor forma d'aportar el meu granet de sorra per a la conservació i la protecció del nostre Planeta Blau i de les espècies que habiten en ell".

"Sempre m'ha resultat especialment gratificant compartir i fer conèixer tot allò que em meravella. En la meva professió no deixo de banda aquest sentiment: em fascina el medi ambient i em captiva descobrir les relacions entre l'home i la natura.

En aquest descobriment continu, no deixo de meravellar-me de tot el que em pot oferir la natura i m'horroritza pensar que això que tant em satisfà pugui desaparèixer. I aquí comencen les meves inquietuds i, al mateix temps, motivacions. En la nostra societat és evident que l'equilibri entre desenvolupament i preservació dels recursos naturals tendeix, desgraciadament, a trencar-se, però quan parlem de mars i oceans, aquesta evidència queda eclipsada per un vel de desconeixement.

Créixer prop del Mediterrani m'ha permès de viure'l de manera propera i apreciar la bellesa de la vida que amaga. Per a mi, treballar per a la conservació del mar passa per subratllar el seu valor ecològic, paisatgístic, socioeconòmic i cultural; i no perdre de petja que les persones formem part d'aquesta unitat de valors que, unes vegades enriquim, i d'altres, empobrim.

Encomanar als altres aquesta passió i compartir l'entusiasme que tot l'equip de la Fundació CRAM dedica a la recuperació d'animals marins resulta especialment estimulant. El moment d'alliberar al mar un animal recuperat és una oportunitat magnífica per gaudir de la sensació d'estimar allò que som i el que ens envolta.

En el seu moment em van inspirar les paraules de l'ecologista senegalès Baba Dioum: "Al final, només conservarem el que estimem, només estimarem el que entenem,
només entendrem el que ens han ensenyat"

"Ensenyar, entendre, estimar i conservar: un bon resum de tot plegat."

“Per a mi la vida és un descobriment continu i els éssers vius el misteri més valuós. Per això vaig decidir des de molt petit dedicar-me a investigar-los. Vaig estudiar biologia a causa de aquest desig de conèixer i, encara que segueixo investigant, sento la necessitat de compartir els descobriments que he anat fent. Al descobrir, conèixer i entendre el que és la vida sorgeix de forma natural un sentiment d'unitat, respecte i complicitat amb tots els éssers que ens fa dur una vida més harmoniosa amb el nostre entorn. Intentar que això passi en els altres és una responsabilitat que procuro tenir sempre present.

Malgrat que la majoria de la població es concentra en les costes del món, el medi marí continua sent un gran desconegut. Per això crec que és vital la investigació, la formació i la divulgació per a aconseguir que el major nombre de persones possible prengui consciència de la situació dels mars i dels seus habitants i així actuï en conseqüència. En aquest aspecte la tasca que porta a terme CRAM és fonamental per a ajudar a la conservació dels valors naturals del medi marí i poder contribuir a aquesta tasca m'omple de satisfacció.”

“Des de León el mar no es veu... I és curiós que, estant lleonesa, hagi sentit de sempre aquesta atracció per tot el que el mar embolcalla, les sensacions que desperta i la vida que té.

Mai no vaig concebre una altra cosa que no fos dedicar-me a la veterinària. Tenir l'oportunitat de contribuir al benestar i a la vida d'aquests éssers que fan tan especial la nostra estada al planeta era la font de la meva motivació. Va ser a quart de carrera quan vaig fer el curs de Clínica del CRAM i vaig descobrir un món nou per a mi. Sobtadament es conjuminaven dos de les meves passions: la medicina animal i el mar. Vaig decidir aleshores que algun dia a la meva vida, fos amb 25 o 75 anys, de manera professional o voluntària, treballaria per ajudar a recuperar animals marins. Els nervis i la il·lusió del moment no em permeten de recordar què vaig dir quan em van donar ocasió l'oportunitat de treballar en el centre de recuperació, tan sols recordo llàgrimes d'emoció i la sensació d'haver fet realitat un somni.

A dia d'avui, treballar en el CRAM significa molt més que un somni fet realitat. Significa creure en un projecte on hi ha un equip inigualable que treballa amb il·lusió i centenars de voluntaris que col·laboren de forma desinteressada i sempre amb un somriure en cada una de les nostres activitats. Aplicar els meus coneixements de medicina per salvar a un animal es transforma en educar a les generacions esdevenidores i conscienciar a la societat actual sobre la problemàtica que afecta als éssers que viuen sota aquesta catifa de vida a la qual anomenem mar.

I aquesta recompensa, juntament amb l'emoció única que suposa sentir el batec del cor d'un dofí o veure a una tortuga caminar cap a la seva llar després d'estar treballant per la seva vida durant mesos, és el que fa que aquest treball sigui tan especial... que sigui un compromís amb la vida que ens envolta."