Mamífers marins - Estudi de l’impacta de la pesquera de les xarxes de deriva franceses sobre espècies amenaçades (França, golf de Lleó – mar de Liguria)
Al Mediterrani, l’índex de captura de tortuga per la flota de bonítol és considerable en relació als de la flota de la tonyina i el peix espasa, degut al tamany molt més petit dels hams. Aquest fet posa en dubte l’eficàcia de l’ham circular quan s’utilitza a mides molt menors que els usats per al bonítol i la castanyola. Així mateix, es desconeixen les lesions que comporta per la seva forma en cas d’ancoratge profund.
D’altra banda, els sedals units als hams enganxats són tan o més perillosos que els propis hams. En moltes ocasions els pescadors hissen a bord a les tortugues capturades tivant dels sedals. Així es causen lesions molt greus en el sistema gastrointestinal d’aquests animals. A més a més, al alliberar-los de l’art de pesca solen tallar el sedal massa llarg (major que la longitud de la tortuga). En aquest cas, les probabilitats que la tortuga capturada sobrevisqui són pràcticament nul·les, ja que el sedal serà ingerit i provocarà una síndrome coneguda com “efecte acordió”, que resulta mortal en un 100% dels casos.
Davant d’aquestes dades, s’ha plantejat desenvolupar un estudi amb tres línies d’acció principals:
- Realitzar un estudi de camp en un vaixell de palangre per a analitzar el nombre de captures incidentals de tortuga babaua (Caretta caretta) i l’eficàcia de pesca dels hams circulars comparats amb els hams tradicionals en J.
- Realitzar un estudi dels llocs anatòmics on es poden enganxar més freqüentment en funció del tipus d’ham, comparant la seva gravetat i analitzant la mortalitat associada.
- Conscienciar als pescadors sobre les tècniques per a alliberar a les tortugues capturades causant-los el menor dany possible.
