Com comen\u00e7\u00e0 tot?<\/span><\/strong><\/h1>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>L\u2019any 1991, despr\u00e9s d’una epid\u00e8mia v\u00edrica que provoc\u00e0 la mort de centenars de dofins llistats (Stenella Coeruleoalba) a les nostres costes, s’inici\u00e0 la hist\u00f2ria del CRAM.<\/h2>\n<\/div>Un d\u2019aquells animals fou at\u00e8s per Ferran Alegre, veterinari i t\u00e8cnic de Medi Ambient de l\u2019Ajuntament de Premi\u00e0 de Mar. Aquella epid\u00e8mia pos\u00e0 al descobert moltes defici\u00e8ncies entre d\u2019altres, la manca de coneixements i d\u2019infraestructures per assistir a individus d\u2019esp\u00e8cies marines protegides. L\u2019experi\u00e8ncia marc\u00e0 tant als futurs fundadors de CRAM que, llavors, s\u2019oferiren com a voluntaris a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta cl\u00ednica als animals marins que, en perill d\u2019extinci\u00f3, aparegueren malalts o lesionats a les platges catalanes.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Malgrat la novetat del projecte i de les primeres dificultats administratives, el 12 de juliol de 1994 s\u2019inaugur\u00e0 oficialment el Centre de Recuperaci\u00f3 d\u2019Animals Marins de Catalunya (CRAMC)<\/strong>, convertint-se en el primer centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques al Mediterrani.<\/p>\nAleshores, el CRAM disposava d\u2019un equip de voluntaris i un pressupost simb\u00f2lic per tal de donar assist\u00e8ncia immediata, les 24 hores del dia, a qualsevol exemplar d\u2019una esp\u00e8cie protegida que fos objecte de pesca accidental o d\u2019encallament en qualsevol punt del litoral catal\u00e0.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div>![\"\"](\"https:\/\/cram.org\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/historia-cram-1.jpg\")
<\/div><\/div><\/div>![\"\"](\"https:\/\/cram.org\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/historia-cram-2.jpg\")
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/i><\/div><\/i><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"https:\/\/cram.org\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/historia-cram-3.jpg\" "\\"historia-cram-3\\"")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
L\u2019any 1991, despr\u00e9s d’una epid\u00e8mia v\u00edrica que provoc\u00e0 la mort de centenars de dofins llistats (Stenella Coeruleoalba) a les nostres costes, s’inici\u00e0 la hist\u00f2ria del CRAM.<\/h2>\n<\/div>Un d\u2019aquells animals fou at\u00e8s per Ferran Alegre, veterinari i t\u00e8cnic de Medi Ambient de l\u2019Ajuntament de Premi\u00e0 de Mar. Aquella epid\u00e8mia pos\u00e0 al descobert moltes defici\u00e8ncies entre d\u2019altres, la manca de coneixements i d\u2019infraestructures per assistir a individus d\u2019esp\u00e8cies marines protegides. L\u2019experi\u00e8ncia marc\u00e0 tant als futurs fundadors de CRAM que, llavors, s\u2019oferiren com a voluntaris a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta cl\u00ednica als animals marins que, en perill d\u2019extinci\u00f3, aparegueren malalts o lesionats a les platges catalanes.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Malgrat la novetat del projecte i de les primeres dificultats administratives, el 12 de juliol de 1994 s\u2019inaugur\u00e0 oficialment el Centre de Recuperaci\u00f3 d\u2019Animals Marins de Catalunya (CRAMC)<\/strong>, convertint-se en el primer centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques al Mediterrani.<\/p>\nAleshores, el CRAM disposava d\u2019un equip de voluntaris i un pressupost simb\u00f2lic per tal de donar assist\u00e8ncia immediata, les 24 hores del dia, a qualsevol exemplar d\u2019una esp\u00e8cie protegida que fos objecte de pesca accidental o d\u2019encallament en qualsevol punt del litoral catal\u00e0.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/i><\/div><\/i><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
Un d\u2019aquells animals fou at\u00e8s per Ferran Alegre, veterinari i t\u00e8cnic de Medi Ambient de l\u2019Ajuntament de Premi\u00e0 de Mar. Aquella epid\u00e8mia pos\u00e0 al descobert moltes defici\u00e8ncies entre d\u2019altres, la manca de coneixements i d\u2019infraestructures per assistir a individus d\u2019esp\u00e8cies marines protegides. L\u2019experi\u00e8ncia marc\u00e0 tant als futurs fundadors de CRAM que, llavors, s\u2019oferiren com a voluntaris a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta cl\u00ednica als animals marins que, en perill d\u2019extinci\u00f3, aparegueren malalts o lesionats a les platges catalanes.<\/p>\n<\/div>
Malgrat la novetat del projecte i de les primeres dificultats administratives, el 12 de juliol de 1994 s\u2019inaugur\u00e0 oficialment el Centre de Recuperaci\u00f3 d\u2019Animals Marins de Catalunya (CRAMC)<\/strong>, convertint-se en el primer centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques al Mediterrani.<\/p>\n Aleshores, el CRAM disposava d\u2019un equip de voluntaris i un pressupost simb\u00f2lic per tal de donar assist\u00e8ncia immediata, les 24 hores del dia, a qualsevol exemplar d\u2019una esp\u00e8cie protegida que fos objecte de pesca accidental o d\u2019encallament en qualsevol punt del litoral catal\u00e0.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div>