Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Tortuga Babaua

loggerhead-tortuga-babaua

TAXONOMIA

  • Nom científic: Caretta caretta
  • Classe: Reptilia
  • Ordre: Testudines
  • Família: Cheloniidae

Noms comuns: tortuga boba (espanyol), tartaruga mariña común (galleg), egiazko kareta (basc), loggerhead (anglès), caouanne (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: En perill
  • Catalogada pel CITIS: Apèndix I
  • Caàleg espanyol d’espècies amenaçades: Vulnerable

DISTRIBUCIÓ I HABITAT

La tortuga babaua es localitza pràcticament en tots els mars i oceans càlids del planeta, depenent del seu cicle de vida, és possible trobar-la tant a mar obert com en aigües poc profundes, zones costaneres, badies i estuaris, apropant-se únicament a les platges de naixement per la fresa. Els nounats es dirigeixen a mar obert buscant refugi. Els adults i juvenils es localitzen més a la plataforma continental o els estuaris costaners d’aigües poc profundes.

Viuen a l’Atlàntic, el Pacífic, l’Índic i el Mediterrani. A l’Atlàntic són abundants a Amèrica del Nord i el Golf de Mèxic. La zona de nidificació més important de fresa és Florida, a l’Atlàntic oriental la zona de fresa més destacada són les illes de Cap Verd. En el Pacífic viuen en aigües temperades i subtropicals, al mar de la Xina oriental, Pacífic sud-occidental i Baixa Califòrnia, les zones de fresa més importants en aquesta zona són Japó i Austràlia. A l’Índic destaquen les poblacions de la península aràbiga i el Mar Aràbic, la zona de fresa més important és Oman situada a la península Aràbiga.

A la Mediterrània, de les tres espècies de tortugues que hi ha, la tortuga babaua és la més abundant: Aquesta es dirigeix al mar d’Alboran i el mar Adriàtic i la seva principal zona de fresa és Grècia.

BIOLOGIA
Descripció

La tortuga babaua és la tortuga marina més petita i abundant de la mediterrània. La seva longitud podria arribar aproximadament a 120 cm i el seu pes a 120 Kg El seu cos recobert d’escates epidermals queratinitzades és d’una coloració variable, la seva closca ressalta pels seus tons de marrons a vermellosos, la seva tonalitat és gairebé sempre més fosca a les zones centrals de la closca, el seu plastró és groguenc i la resta del seu cos groguenc i marró. Característiques diferenciadores d’aquesta espècie són els seus 4-5 escuts prefrontals al cap, 5 parells d’escuts costals situats a la seva dura closca i dues ungles per cada aleta.Com passa amb la resta de tortugues marines ni el seu cap ni les extremitats són retràctils.

Alimentació

Són omnívores. El seu bec és corni sense dents, amb una forta musculatura i un esòfag format en el seu interior per espícules còrnies dirigides cap avall que l’ajuden a ingerir l’aliment i a triturar les part dures. La seva dieta és molt diversa, està formada per: bivalves (petxines, gasteròpodes (cargols marins, pegellides, nudibranquis, …), crustacis (crancs, gambes, percebes…), peixos, corals, meduses, briozous, braquiòpodes, cogombres de mar, estrelles de mar, eriçons, poliquets, esponges, algues i plantes marines.

Reproducció

La maduresa sexual varia entre 15-30 anys, el dimorfisme sexual només és evident quan són adultes, és llavors quan és possible distingir externament, ja que els mascles tenen una cua d’unes dimensions superiors a la femella, ja que el seu òrgan copulador es troba en seu interior.

Són ovípares. Destaca Grècia com la zona de nidificació més important a la Mediterrània, tot i que també van a les platges de Líbia, Turquia, Tunísia i Síria. La femella és capaç d’emmagatzemar esperma de diversos mascles fins l’ovulació, el període d’aparellament va des de finals de març a principis de juny. La fresa es produeix aproximadament entre juny i juliol. La femella, arriba a realitzar de 4 a 9 posades amb intervals d’unes 2 setmanes cadascuna. Després passa per un període de descans entre 2-3 anys per tornar a continuar el seu cicle reproductiu. El nombre d’ous oscil•la entre 100-120 per niu, enterrats aproximadament a mig metre per sobre de la línia de marea. El període d’incubació oscil•la de 50 a 80 dies, els nounats són de 4-5 cm, més foscos que els adults i uns 20 g de pes. El sexe, igual que a la resta d’espècies de tortugues marines, ve determinat per la temperatura de la sorra durant el període d’incubació, per sobre de 29 º C la probabilitat de ser femella augmenta, encara que hi ha rangs de temperatura que serien letals per al seu correcte desenvolupament, s’ha comprovat que aquest rang se sol donar amb temperatures superiors a 35 º i inferiors a 23 º C. Quan els ous eclosionen, que sol ser a la nit, les cries es dirigeixen a l’aigua guiant-se per la llum de la lluna. Els nounats pateixen una intensa depredació natural ja que són molt vulnerables, quan arriben al estat adult els seus depredadors naturals són els taurons.

Comportament

Són migratòries, s’han determinat dos grups poblacionals de diferent origen: Atlàntic i Mediterrani. Aquestes poblacions estan pràcticament aïllades genèticament. Gairebé la meitat de les poblacions de tortuga babaua té el seu origen a l’Atlàntic.

Les rutes migratòries fora de la Mediterrània no estan clares, per determinats estudis s’han localitzat tortugues babaues del Mediterrani a Florida, Nicaragua o Cuba.

A la Mediterrània, es desplacen ajudades pels corrents marins al mar d’Alboran i la conca algeriana per alimentar-se. Quan la temperatura de l’aigua baixa les tortugues es dirigeixen cap a aigües més càlides, fins a un cert límit podrien suportar temperatures baixes, sense arribar a hivernar podrien baixar el seu metabolisme considerablement, romanent submergides durant hores, abans de sortir a respirar.

IMATGES


Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background

Mobile version: Enabled