FONS MARINS

Al mar, la disputa per trobar un lloc estable en què ancorar-se és ferotge. Al fons marí no hi ha cap superfície on no hi hagi vida. La grandíssima varietat de llocs on fixar-se, així com la temperatura oscil·lant de l’aigua, la profunditat, l’onatge o la lluminositat fan que als fons marins coexisteixin una gran varietat d’ecosistemes indispensables.

En els primers metres d’aigua i fins i tot  en la zona intermareal (entre marees), solen dominar als fons marins les comunitats d’algues i de plantes marines. De la mateixa manera que passa amb els boscos, la presència d’aquestes comunitats és de vital importància, ja que són la principal font d’oxigen i aliment, a més de zones de cria i amagatall per a moltes espècies animals.

A mesura que la llum disminueix la proporció entre plantes i animals es va invertint fins a arribar a grans profunditats marines o coves, on la llum és escassa i la varietat d’espècies, colors i formes d’animals assoleix la plenitud. En aquestes zones predominen els invertebrats (esponges, coralls, artròpodes…), organismes poc coneguts però d’una diversitat tan elevada com la seva singularitat.

L’explotació dels recursos marins, la contaminació, les arts de pesca agressives amb els fons, l’ancoratge d’embarcacions i la construcció d’infraestructures marines estan provocant la degradació i fins i tot la destrucció de molts hàbitats de vital importància.