Com començà tot?
L’any 1991, després d’una epidèmia vírica que provocà la mort de centenars de dofins llistats (Stenella Coeruleoalba) a les nostres costes, s’inicià la història del CRAM.
Un d’aquells animals fou atès per Ferran Alegre, veterinari i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Premià de Mar. Aquella epidèmia posà al descobert moltes deficiències entre d’altres, la manca de coneixements i d’infraestructures per assistir a individus d’espècies marines protegides. L’experiència marcà tant als futurs fundadors de CRAM que, llavors, s’oferiren com a voluntaris a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta clínica als animals marins que, en perill d’extinció, aparegueren malalts o lesionats a les platges catalanes.
Malgrat la novetat del projecte i de les primeres dificultats administratives, el 12 de juliol de 1994 s’inaugurà oficialment el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAMC), convertint-se en el primer centre d’aquestes característiques al Mediterrani.
Aleshores, el CRAM disposava d’un equip de voluntaris i un pressupost simbòlic per tal de donar assistència immediata, les 24 hores del dia, a qualsevol exemplar d’una espècie protegida que fos objecte de pesca accidental o d’encallament en qualsevol punt del litoral català.
Aquells foren anys de pioners, d’amics, de voluntaris, d’innovacions i d’èxits en la recuperació de tortugues marines i dofins. S’iniciaren campanyes con ara la de “Ajudem-la”, basada en el treball conjunt amb els pescadors de palangre, que ha assolit tant d’èxit que, posteriorment, s’ha arribat a adoptar com model de gestió en la conservació de tortugues marines. Tècniques quirúrgiques i plantejaments d’assistència i clínica d’encallaments es convertiren en referents quan foren presentats en fòrums científics internacionals.
La col•laboració amb la Facultat de Veterinària permetia, i permet, estudiar i analitzar tots els dofins que apareixen morts a les platges i, així, descobrir noves malalties que ajuden al coneixement d’aquestes espècies.
El Centre, però, disposava de recursos tan minsos que només era possible sostenir-se amb una estructura basada en l’altruisme i el voluntariat i, per tant, no permetia obrir noves línies d’investigació ni desenvolupar programes educatius ni de sensibilització.
Per aquesta raó, es considerà necessària la creació de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins – CRAM, que es constituí l’abril de 1996, tot permetent l’obtenció d’un marc jurídic i econòmic transparent i adient per al seu futur desenvolupament. La carta fundacional la constituïren Ferran Alegre, José María Alonso, Carina Eva Escandell, Antonio López, José Luís Pal Margarit, Marta Ramentol, Carlos Virgili i María Concepción Alonso.
Els estatuts de la Fundació CRAM contemplen tres objectius fundacionals:
El CRAM s’ha preocupat, des de la seva creació, per tal que la seva feina, dirigida inicialment a l’àmbit més immediat, arribi en un futur a deixar empremta sobre el panorama global. Aquest objectiu s’ha dut a terme sota la premissa que per a aconseguir canvis significatius sobre la problemàtica ambiental, és necessari invertir primer en l’actuació local.
La Fundació CRAM ha crescut molt als darrers anys, tot convertint-se en un referent en la recuperació i clínica de la fauna marina gràcies a les seves accions en l’àmbit nacional i internacional per mitjà de cooperació amb altres entitats.
Per a consolidar aquest creixement, el març de 2011, la Fundació CRAM inaugurà el nou Centre de Recuperació d’Animals Marins als espais naturals del delta del Llobregat. Es tracta d’unes instal•lacions punteres en clínica i recuperació de cetacis, tortugues i aus marines. A més, disposa d’un edifici d’estudis postmortem, que permet avançar en els estudis científics d’aquest àmbit, i d’un edifici d’educació que pretén conscienciar i sensibilitzar sobre els problemes que afecten el medi marí. Aquest nou centre de Recuperació consta de tres edificis, que permeten desenvolupar les activitats en les àrees de Clínica, Investigació i Educació. El centre disposa de capacitat de reacció davant grans impactes com epidèmies o vessaments que pugui patir el medi marí, i acull cada any a milers de visitants per tal de difondre el nostre missatge mediambiental.