GAVOT
TAXONOMIA
- Nom científic: Alca torda
- Classe: Aus
- Ordre: Charadriiformes
- Família: Alcidae
Noms comuns
Alca común (castellà), carolo (gallec), potorro arrunta (basc), razorbill (anglès), Pingouin torda (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: D’interès especial
- Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La major part de la població de gavot es troba a Islàndia (un 70%), la resta es troba a les illes Britàniques, a la península escandinava, al nord-oest de França i al nord d’Espanya.
A Espanya es pot veure només a l’hivern perquè no fa la posta en aquest territori i en època estival migra cap al nord. Sobretot, la podem albirar a la part atlàntica i cantàbrica de la península, tot i que també s’ha vist al Mediterrani.
Habita llocs amb penya-segats rocosos, amb petites cavitats per poder-hi fer el niu durant l’època estival. És gairebé impossible veure aquesta espècie terra endins.
BIOLOGIA
Descripció
Té una mida mitjana de 38-41 cm de longitud i arriba a tenir una envergadura de 70 cm. Els exemplars adults d’aquesta espècie pesen uns 700 g. La part dorsal del cos és de color negre i la part ventral, blanca. No hi ha un dimorfisme sexual evident. La coloració varia una mica durant l’època de reproducció, el coll es torna negre i el bec presenta tres línies blanques. El cos és allargat i el bec fort i robust, de color negre. La cua és allargada i punxeguda, i les potes, negres també, estan força endarrerides.
Els exemplars joves són semblants als adults quan tenen la coloració hivernal, però el bec no és tan robust i no presenta les ratlles blanques que poden presentar els adults.
Reproducció
Les parelles de gavots es retroben, després d’estar separades tot l’hivern, a la colònia de cria, situada als penya-segats rocosos. Els agraden les escletxes i racons que els proporcionen aquests tipus de parets i gairebé no afegeixen material al niu, només a vegades alguna pedra, fragments d’ossos o plantes.
Només ponen un ou que és incubat per ambdós progenitors durant poc més d’un mes. Els adults protegeixen el poll fins que és capaç de regular la seva temperatura. Aleshores abandonen el niu, al cap de 15 dies de néixer el poll, a causa de la seva situació desprotegida. El poll encara no pot volar, però es llança a l’aigua i neda mar endins amb els seus progenitors fins que es pot alimentar per ell mateix. En aquest moment se separen.
Alimentació
L’alimentació del gavot és principalment piscívora. Mengen arengades, sonsos i capelins, tot i que també poden menjar alguns invertebrats.
Volen més de 100 km mar endins per alimentar-se. Tot i això, aquesta espècie sovint s’alimenta en grup juntament amb d’altres aus com les gavines i, a vegades, es converteix en víctima de cleptoparasitisme de les gavines.
Comportament
Les migracions varien segons si la població és molt septentrional o meridional. En el primer cas, els exemplars viatgen lluny de les colònies de cria durant l’hivern. En canvi, en el segon cas, els adults es queden prop de les colònies i només els exemplars joves es desplacen més lluny. Aquests són els que arriben al territori espanyol a partir del mes d’octubre i fins a l’abril, quan emprenen el viatge cap a les colònies.
Volen molt a prop de la superfície del mar i se submergeixen per caçar les preses. Poden arribar a submergir-se fins a 7 metres de profunditat i poden estar fins a 2 minuts sota l’aigua. S’impulsen amb les ales com si fossin aletes i quan estan a la superfície neden amb la cua aixecada. En caminar mostren un balanceig molt semblant al dels pingüins.
A les colònies de cria, emeten un so prolongat.
AMENACES
Les principals amenaces per a aquesta espècie són: la contaminació marina, per exemple els hidrocarburs que acumula l’aigua o els residus que poden ingerir accidentalment; i la pesca, de manera indirecta a causa de la sobrepesca de les seves preses, o directa, a causa de la captura accidental en les xarxes de pesca.
IMATGES
