BANCS DE MAËRL

TAXONOMIA

La comunitat de maërl està formada per algues roges. Les principals espècies que la formen són:

  • Nom científic: Phymatolithon calcareum
  • ClasSe: Florideophyceae
  • Ordre: Corallinales
  • Família: Hapalidiaceae
  • Nom científic: Lithothamnion corallioides
  • ClasSe: Florideophyceae
  • Ordre: Corallinales
  • Família: Hapalidiaceae

Noms comuns

Fondos de maërl (castellà), maerl/rodoliths beds (anglès) i bancs de maërl (francès).

ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: No catalogada
  • Catalogada per el CITES: No catalogada
  • Directiva hàbitat: les espècies Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum estan incloses a l’Annex V de la directiva i, per tant, la recollida i l’explotació del maërl poden estar subjectes a mesures de gestió. Per altra banda, la comunitat de maërl està inclosa també en l’Annex I de la directiva com a hàbitat prioritari a conservar en territori de la Unió Europea (hàbitat 1110).
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada com a espècie amenaçada
  • Legislació pesquera: es prohibeix usar arts de pesca com la pesca del bou (arrossegament), el cèrcol o les dragues sobre fons marins en què hi hagi maërl (CE núm. 1967/2006).

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

Els fons de maërl es poden trobar des de la cota superficial fins a prop dels 200m de fondària, i des de latituds polars fins a nivells tropicals. Generalment, la comunitat de maërl es troba en zones de forts corrents i en el mar Mediterrani a profunditats d’entre 30 i 80m.

BIOLOGIA

Descripció

Maërl és un terme que s’utilitza per descriure la comunitat formada per diverses espècies d’algues vermelles calcàries que creixen sobre el fons marí formant nòduls o concrecions anomenats rodolits.

Alimentació

La comunitat de maërl té una elevada importància ecològica perquè hi crien i s’hi refugien moltes espècies marines. A més, com que està constituïda per algues calcàries, és una de les principals fonts de carbonat càlcic marí (ajuda a mantenir el PH de l’aigua del mar).

AMENACES

Durant molts anys, el maërl ha patit una explotació directa ja que ha estat usat com a estabilitzador de l’acidesa del sediment, com a additiu alimentari o com a component en productes de cosmètica i farmàcia entre altres. Per altra banda, aquesta comunitat suporta una afectació negativa provocada per la pesca d’arrossegament i l’ancoratge d’embarcacions.

Finalment, la contaminació química produïda per l’eutrofització dels mars i l’acumulació de metalls pesats, així com l’aqüicultura o l’aparició d’espècies invasores, estan pertorbant greument la comunitat de maërl.

IMATGES