RORQUAL COMÚ – BALENA

TAXONOMIA

  • Nom científic: Balaenoptera physalus
  • ClasSe: Mammalia
  • Ordre: Cetacea
  • Subordre: Mysticeti
  • Família: Balaenopteridae

Noms comuns

Rorcual común (castellà), balears o rorqual comú (gallec), zere arrunta (basc), tal whale (anglès), rorqual commun (francès)

ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: En perill
  • Catalogada per el CITES: Apèndix I
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: Vulnerable

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

El rorqual comú és un animal pelàgic , que viu en aigües oceàniques encara que pot acostar-se a la plataforma continental.
Es distribueix per la majoria dels oceans de zones temperades i polars . És rar trobar-los en latituds tropicals.
A la Mediterrània és un dels misticets més comuns encara que no té un hàbitat concret i es pot trobar a diferents profunditats . La seva distribució és irregular tot i que un fet que pot determinar la seva localització tant a la Mediterrània com en altres mars és l’abundància de preses . La zona on s’han trobat exemplars en aquest mar és la zona oest de Còrsega , Sardenya , Sicília i al mar de Ligúria.

BIOLOGIA

Descripció

El rorqual comú presenta un cos allargat i hidrodinàmic amb una aleta dorsal falciforme situada en el terç posterior del cos . L’aleta caudal acaba de forma afilada i té una vora de color gris.
La longitud mitjana sol ser de 18 metres. Les femelles són més llargues que els mascles i poden arribar a fer uns 19 metres . Poden pesar fins a 90 tones.
El rorqual comú té el dors i els costats de color gris fosc i la part ventral blanca.
Les seves barbes presenten de 260-480 làmines en cada costat de la boca, de color fosc quasi negre , exceptuant les de davant de la part dreta que són blanques . Els plecs ventrals arriben fins al melic aproximadament i oscil•len entre els 50 i els 100.
Els caràcters més destacables que els diferencien d’altres espècies és la coloració asimètrica de la mandíbula inferior esquerra que sol ser més fosca que la de la dreta , la taca blanca supra – mandibular i la taca en forma de V entre les dues obertures del espiracle ; així com , les cicatrius al marge posterior de l’aleta caudal i les ferides al llarg de tot el cos degudes a les confrontacions amb altres individus . Un altre caràcter diferenciador és el buf que pot formar una columna d’una alçada d’entre 4 i 6 metres.

Reproducció

Tenen una sola cria cada dos o tres anys , després d’un període de gestació d’entre 11 i 12 mesos . Les cries en néixer mesuren uns 6 m.
No hi ha prou dades sobre el seu aparellament.

Alimentació

S’alimenten de petits invertebrats (krill), peixos petits , com el capelí (Mallotus villosos), l’arengada (Clupea harengus) i el seitó (Engraulis encrasicuolus) i calamars.
Són depredadors molt actius, consumint gran quantitat d’aliment. La seva estratègia consisteix a engolir gran quantitat d’aliment i aigua, obrint al màxim la seva boca i després al tancar retenir amb les seves barbes l’aliment, deixant que surti l’aigua cap a l’exterior.

Comportament

El rorqual comú es mou en grups petits o en solitari , de vegades es poden concentrar en alguna zona per interessos alimentaris o reproductors.
No es pot afirmar que realitzin migracions , encara que alguns exemplars canvien d’hàbitat en funció de l’ estació de l’any.
És una de les balenes més ràpides i pot arribar als 37 km / h . No sol realitzar salts fora de l’aigua . Les immersions varien entre els 3 i 10 minuts
Tant mascles com femelles es comuniquen emetent polsos de 20Hz , que poden sentir-se a més de cent quilòmetres de distància dins l’aigua.
El seu depredador natural és l’orca (Orcinus orca).

IMATGES