Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Tortuga verda

green-sea-turtle-tortuga-verda

TAXONOMIA

  • Nom científic: Chelonia mydas
  • Classe: Reptilia
  • Ordre: Testudines
  • Família: Cheloniidae

Noms comuns: Tortuga verde (espanyol), tartaruga mariña verde (galleg), dortoka verdea (basc), green sea turtle (anglès), tortue verte (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: En perill
  • Catalogada pel CITIS: Apèndix I
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: Vulnerable

DISTRIBUCIÓ I HABITAT

La tortuga verda és una espècie típica d’aigües tropicals. És la tortuga marina que presenta major nombre de femelles reproductores a nivell mundial i és la segona espècie més abundant del Mediterrani. Relativament freqüent en el sud de l’estret de Gibraltar i en el Mediterrani oriental. Les zones de nidificació més importants en el Mediterrani són Turquia i Xipre.

És molt cosmopolita, a més del Mediterrani, es troba en l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic. Les zones de fresa se situen en els mars tropicals i subtropicals localitzats entre els paral•lels 201N i 201S, encara que també podria donar-se amb menor freqüència entre els paral•lels 521N i 430S. Les seves zones de nidificació més abundants fora del Mediterrani són Austràlia, Filipines, Hawaii, Mèxic i Costa Rica.

Poques vegades es veuen en mar obert, es localitzen més prop de la costa continental, en badies, illes i costes protegides amb vegetació abundant.

BIOLOGIA
Descripció

El seu nom s’explica pel color del seu greix subcutani. És la tortuga més gran de la família cheloniidae, oscil•la entre 90 cm i 160 cm, el seu pes pot variar entre 80 kg i 150 kg. Les tortugues verdes del Mediterrani solen ser de menor grandària respecte a les d’origen americà. Proporcionalment, el cap de la tortuga verda és bastant més petit que el seu cos, a la closca presenten 4 parells d’escuts costals, en el cap tenen 2 plaques prefrontals i una sola ungla a cada aleta. La coloració dels seus escuts varia de beix a gairebé negre. El plastró sol ser groc pàl•lid. Les cries de colors més foscos presenten un vorell blanc en la seva closca i les seves aletes.

Com ocorre amb la resta de tortugues marines ni el seu cap ni les seves extremitats són retràctils.

Alimentació

La seva dieta varia en funció del seu estat de desenvolupament, els nounats i juvenils són omnívors basant-se la seva dieta en poliquets, crustacis, mol•luscs, meduses, plantes i algues. La tortuga verda és l’única tortuga marina que és herbívora en estat adult, el seu bec corni serrat facilita el tall de les plantes i algues que es troben en el llit marí.

Reproducció

Són ovípares. La maduresa sexual varia entre 15-30 anys, el dimorfisme sexual, és solament visible quan són adultes, la grandària de la cua en els mascles és superior, ja que presenten l’òrgan copulador en el seu interior.

Nien cada 2-3 anys i poden arribar a realitzar per temporada, de 3 a 5 posades amb intervals de dues setmanes cadascuna. El nombre d’ous varia entre 115-130, el període d’incubació oscil•la entre 45-70 dies.

Igual que ocorre amb les altres espècies de tortugues marines la determinació del sexe ve determinada per la temperatura de la sorra a l’interior del niu, quan és de 29ºC la raó és 1:1, a temperatures superiors fins a un límit que sol ser de 35ºC, la probabilitat que siguin femelles és molt més elevada.

Com ocorre amb altres espècies, la mortalitat dels ous i de les cries, per causes naturals, és molt elevada podent arribar al 80%.

Comportament

Després de néixer, comencen a nedar activament dirigint-se a mar obert on romandran de 3 a 5 anys seguint els corrents marins. Les joves i les adultes tenen un comportament més nerític apropant-se a aigües menys profundes més properes a la costa.

En ser herbívores d’adultes, tenen una gran importància ecològica, ja que ajuden a distribuir nutrients des de les zones riques en pastures marines fins als fons sorrencs pobres en nutrients.

Les tortugues adultes, s’alimenten durant el dia en aigües poc profundes de diverses fanerògames marines com: Zostera, Thallasi o Posidònia. Uns microorganismes presents en el seu tracte digestiu ajuden a digerir-les. Es pensa que el règim omnívor de les tortugues verdes en els primers estadis afavoriria el seu desenvolupament d’una forma més ràpida a causa del seu alt contingut proteic.

La Chelonia agassizii es considera com una subespècie de la Chelonia mydas, havent-hi per tant 7 espècies de tortugues marines al món, però segons alguns autors la hi consideren una espècie apart, encara que actualment no estigui acceptat universalment.

IMATGES


Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background

Mobile version: Enabled