Resultats del setè any de l’estudi per conèixer l’estat de contaminació marina amb la tortuga marina com a bioindicador realitzat gràcies a la col·laboració de Laboratoires SVR.

La Fundació CRAM, dedicada a la conservació marina, ha presentat els resultats del seu setè estudi anual sobre la contaminació del Mediterrani utilitzant la tortuga marina com a bioindicador. Aquest estudi, que es desenvolupa de forma continuada i compta amb la col·laboració de Laboratoires SVR, analitza la presència de residus plàstics a les tortugues marines ateses al Centre de Recuperació del CRAM.

Durant el 2025 es van atendre 98 tortugues marines, el nombre més gran d’ingressos registrat en els últims anys. D’aquestes, es van poder obtenir i analitzar mostres de 58 individus, incloent femtes recollides durant la seva estada al centre i contingut digestiu en els casos en què es va realitzar necròpsia.

Els resultats mostren que el 74% de les tortugues analitzades presentaven una evidència d’ingestió de plàstic. El tipus de residu més freqüent va ser el plàstic tipus làmina, que va representar aproximadament el 64% del total de fragments trobats, seguit d’altres tipus de fragments plàstics rígids i restes d’origen divers.

A més de la ingestió de residus, durant el 2025 es van atendre 10 casos de tortugues marines entortolligades en deixalles marines o arts de pesca a la deriva, cosa que posa de manifest l’impacte que aquests residus segueixen tenint sobre la fauna marina.

Els resultats de l’estudi també evidencien com la ingestió de plàstic es pot produir des de fases molt primerenques de vida. En un dels casos analitzats, una tortuga juvenil que feia aproximadament un mes que estava en llibertat, ja presentava restes de plàstic en el seu tracte digestiu.

Aquestes dades reflecteixen la persistent presència de residus plàstics al mar Mediterrani i els seus efectes sobre la fauna marina. La contaminació marina no només afecta espècies emblemàtiques com la tortuga marina, sinó que també té implicacions per als ecosistemes i per a les persones, ja que el mar té un paper fonamental en la regulació del clima, la producció d’oxigen i la provisió de recursos alimentaris.