La Fundació0 CRAM per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins ha realitzat un total de 126 assistències a tortugues marines de l’espècie Caretta caretta durant els dos últims anys (2018-2019), en el marc d’un projecte per a la conservació d’aquests animals a través de la recuperació i reintroducció al seu medi natural de tortugues atrapades accidentalment a xarxes d’arrossegament.

Durant la segona fase del projecte, del 20 de desembre del 2018 al 20 de desembre del 2019, s’han atès un total de 54 tortugues marines, de les quals 2 van ingressar ja mortes al centre de recuperació, i la resta s’han reintroduït amb èxit en el seu medi natural.

Això ha estat possible gràcies a la campanya de sensibilització del sector pesquer realitzada a la província de Tarragona, posant especial atenció a la zona del delta de l’ebre cap a la preservació d’aquestes estècies, amb un total de 54 embarcacions implicades al llarg d’aquestes dues fases del projecte.

El projecte, anomenat “FAVOMAR: pescadors a favor del mar”, compte amb el suport de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Fundació Biodiversidad, del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinanciat pel FEMP.

El projecte ha tingut com objectius, per un costat, sensibilitzar i involucrar al sector pesquer d’arrossegament de la província de Tarragona per a minimitzar l’impacte que la pesca accidental té sobre les tortugues marines, a través de reunions amb les confraries implicades i l’estavliment de relacions amb els mateixos pescadors.

En aquest sentit, s’han realitzat formacions en els ports de l’Ampolla, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona, el que s’ha traduit en un total de 54 embarcacions implicades en la recuperació de tortugues marines durant els dos últims anys.

D’altra banda, l’èxit de recuperació de les tortugues que ingressen vives en el centre de recuperaciós’acosta al 100%, necessitant més de la meitat dels animals, un tractament amb la càmara hiperbàrica per a tractar els efectes del síndrome de descompressió que pateixen, enfermetat freqüent en tortugues marines capturades accidentalment en xarxes d’arrossegament. És per això, que, en els dos últims anys, un total de 120 tortugues mairnes han pogut ser reintroduïdes amb èxit en el seu medi natural de la mà dels pescadors col·laboradors i les seves famílies.

Finalment, en el marc de la segona fase del projecte s’han realitzat dues formacions a nuclis de voluntaris i voluntàries locals dels municipis de Torredembarra i Cambrils, amb un total de 37 participants, amb l’objectiu de capacitar-los per a donar suport a l’operatiu de rescat dels especialistes del CRAM, i garantir una acció immediata i efectiva que augmenti les possibilitats de supervivència d’animals capturats.

Els pescadors: peça clau en la conservació de les tortugues marines

La principal amenaça de les tortugues marines és la pesca accidental. Per aquest motiu, la implicació i col·laboració del sector pesquer és fonamental per a la preservació d’aquestes espècies tan vulnerables a l’acció humana.

El projecte ha estat molt ben rebut pels pescadors de les Terres de l’Ebre, que s’han mostrat molt interessats a col·laborar i s’han involucrat des del primer moment.

Els pescadors són una peça imprescindible en la conservació de les tortugues marines, esdevenint el primer agent implicat en el procés de recuperació d’aquests animals, donat que són els primers en detectar la captura accidental i els encarregats d’activar el protocol de rescat.

Una publicació científica recent va posar de manifest que les tortugues marines capturades accidentalment en xarxes d’arrossegament podien patir d’una malaltia disbàrica, molt semblat a la que pateixen els bussejadors quan excedeixen el temps d’immersió o pugen massa ràpid a la superfície.

Aquestes patologies es desencadenen principalment per la suma de pujar a l’animal ràpidament fins a la superfície i per l’estrès que pateixen per la captura. Aquesta situació podria provocar que les tortugues marines no poguessin efectuar correctament el transvasament de gasos del torrent sanguini, acumulant quantitats de nitrogen que posarien en risc la seva supervivència, a més d’una possible sobreexpansió pulmonar. És per aquest motiu, que quan una tortuga marina és capturada per accident, encara que sembli activa i sense símptomes evidents, requereix d’atenció veterinària immediata per tal de fer un diagnòstic adequat i un tractament d’urgència en cas necessari. Del contrari, si ha resultat afectada internament i no rep tractament, podria morir al cap d’unes hores o dies d’haver estat retornada al mar.

Aquesta troballa científica va posar en evidència la necessitat de revisar els protocols d’actuació després d’una captura accidental de tortuga marina i traslladar aquesta informació als pescadors per tal d’establir col·laboracions i un marc de treball conjunt que augmentés les possibilitats de supervivència d’aquests animals.

En el marc del projecte s’han triat els pescadors de la zona del delta de l’Ebre per ser una zona costanera que té una alta concentració de tortugues babaues i per ser la zona de Catalunya on es capturen accidentalment més animals.

Paral·lelament, i com a punt clau en el tractament d’aquesta patologia, la Fundació CRAM compta amb la única càmera hiperbàrica de Catalunya dissenyada específicament per al tractament de malalties disbàriques en tortugues marines.