Resultats del tercer any de l’estudi per a conèixer l’estat de contaminació marina amb la tortuga marina com a bioindicador

Durant l’any 2021 han estat ateses un total de 90 tortugues babaues (Caretta caretta) des de l’Àrea de Clínic i Rescat de la Fundació CRAM. D’aquestes, s’han obtingut un total de 58 mostres, entre femtes i contingut digestiu, apareixent plàstic a nivell macroscòpic en el 89,7% de les mostres analitzades.

Gràcies al gran volum de tortugues marines i a la implicació i interès en la conservació marina, la Fundació CRAM obté una informació molt valuosa sobre l’estat de contaminació del mar. És per això que ens trobem en el tercer any d’estudi de l’anàlisis de la presència de plàstic a les tortugues marines que arriben al CRAM: s’analitzen les seves femtes, el contingut digestiu en el cas de les necròpsies i el número d’animals que arriben entortolligats amb brossa marina. Tot amb la finalitat d’estudiar el contingut de macroplàstic que tenen i diferenciar-lo en diferents categories. Amb aquesta informació podem conèixer més sobre la contaminació que existeix en el mar i ajudar a reduir-la.

Cal destacar que les tortugues marines tendeixen a ingerir restes de plàstic o quedar-se entortolligades, tenen una gran distribució espacial i utilitzen tots els compartiments marins (des del fons fins a la superfície), el que les converteix en un gran bioindicador de l’estat de contaminació dels mars i oceans.

Durant l’any 2021, s’ha analitzat un total de 52 mostres de femtes de tortuga marina i en el 90,4% d’aquestes han aparegut restes de plàstic, sent el més habitual el tipus làmina (33%), seguit de fragments plàstics (14%) i de plàstic tipus foam (7%).

De les 6 necròpsies de tortugues marines realitzades en el 2021, s’han trobat restes de plàstic en 5 d’elles. El cúmul de plàstics en el tracte digestiu no va ser la causa de la mort d’aquests individus, però en diferents casos si que va produir enteritis severa, el que produeix dolor, anorèxia i compromet immunològicament a l’animal. Aquest fet podria ser la causa que siguin més susceptibles a amenaces, principalment ser capturades de forma accidental per arrossegament, suposant un problema per a la seva salut i conservació.

També han estat ateses 6 tortugues marines amb aletes entortolligades en xarxes o fils de pesca, sent necessària l’amputació en 4 casos. Una de les tortugues també presentava un ham al seu interior. El número d’animals amb restes de xarxes està augmentant anualment, sent el 2021 l’any que més han aparegut des de l’inici de l’estudi, podent ser a causa d’un augment de pesca il·legal i de xarxes fantasma al Mediterrani.

És fonamental que, en el cas de trobar-nos un animal entortolligat, mai s’ha de retirar el material causant de l’entortolligament, i s’ha de trucar immediatament al 112 per procurar una assistència veterinària que augmenti les possibilitats de recuperació de l’animal.

És important destacar que la troballa de plàstics a l’interior de les tortugues marines té una importància a diferents nivells: el plàstic en si com a contaminant, el plàstic actuant com a esponja química davant de substàncies nocives per a la salut com podria ser el mercuri i que trobar aquesta quantitat de plàstics a l’interior de les tortugues marines indica que el mar conté una gran quantitat d’aquests residus, i això no només influeix a la vida marina, sinó a la vida de tots els habitants del planeta, ja sigui per consum de productes de mar com pel cicle de l’aigua.