BALDRIGA BALEAR
TAXONOMIA
- Nom científic: Puffinus mauretanicus
- ClasSe: Aus
- Ordre: Procellariiformes
- Família: Procellariidae
Noms comuns
pardela balear (castellà), baldriga balear (català), farabuchos balear (gallec), gabai balear (basc), Balearic shearwater (anglès), puffin des Baléares (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Perill crític
- Catalogada per el CITES: No listada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: En peligro de extinción
- Llibre vermell de les aus a Espanya: En peligro crítico
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La baldriga balear es una espècie és endèmica de les illes Balears, únic lloc on cria. N’hi ha colònies a tot l’arxipèlag, les més importants se situen a Formentera.
Fora del període reproductor, és una espècie estrictament marina, encara que roman en aigües properes a la costa.
BIOLOGIA
Descripció
La baldriga balear és més arrodonida que la resta de baldrigues. Fa uns 35 cm de longitud, té una envergadura alar d’uns 80 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. Té el cap petit i el bec grisenc i allargat. Les potes es projecten cap a la part posterior d’una cua, que és relativament curta.
El plomatge de les baldrigues balears és d’un color fosc variable. Les parts superiors són de color xocolata, mentre que al ventre i a l’interior de les ales presenta coloracions gris clar o fins i tot crema. La gola, la zona de les axil·les i la part final del ventre són de tons bruns. Entre diferents individus, els tons poden variar. No s’aprecien diferències segons el sexe o l’edat.
Reproducció
Aquesta espècie arriba a les colònies de cria al febrer i fa la posta abans que acabi el mes. Nidifica en penya-segats costaners, a dins de coves o en galeries, que poden albergar una o diverses parelles.
La posta és d’un únic ou, de color blanc, que incuben durant dos mesos. A mitjans de maig es produeix l’eclosió i el poll és atès per ambdós progenitors fins que, als 65 dies aproximadament, abandona el niu.
Alimentació
S’alimenta de preses vives, que atrapa bussejant, com peixos i calamars, encara que pot consumir el rebuig de vaixells pesquers, sobretot en època de cria. A vegades s’associa amb cetacis i tonyines, ja que aquests poden conduir bancs de peixos cap a la superfície.
Comportament
Després del període reproductor, a finals del mes de juny, la població es dispersa pel Mediterrani occidental i creua l’estret de Gibraltar cap al golf de Biscaia. Alguns individus poden arribar fins més al nord de les illes Britàniques. En aquestes zones passaran l’estiu i la tardor i mudaran el plomatge. També hi ha una petita part de la població que no abandona el Mediterrani durant aquests mesos.
Quan acaba el període de muda, la baldriga torna al Mediterrani per passar-hi l’hivern. Sembla no tenir molta fidelitat al lloc d’hivernada, sinó que és més important la disponibilitat d’aliment per situar-se durant els mesos més freds.
La baldriga balear vola intercalant aletejos ràpids amb planatges curts. No acostuma a remuntar molt sobre el nivell del mar, sempre es manté per sota dels 10 metres d’altura.
AMENACES
Les estimes més recents (dades del 2005) xifren la població en unes 2.400 parelles reproductores, repartides en diferents colònies situades a les illes Balears. No obstant això, s’han comptabilitzat grups molt importants (de més de 8.000 individus) fora del període reproductor. Aquest fet ens suggereix l’existència d’un alt percentatge d’individus que no es reprodueixen, tant joves com adults, que en determinats anys no crien.
La baldriga balear és una espècie longeva, amb una taxa de reproducció molt baixa i, a més a més, té una població molt reduïda i localitzada. Tot això la converteix en una espècie molt vulnerable davant de les amenaces que planen sobre seu.
Actualment, les amenaces més importants són els seus depredadors, rates i gats; la interacció pesquera pel palangre, que ocasiona un alt nombre de morts accidentals i afecta una part important dels adults, la sobreexplotació d’espècies presa i la pèrdua o degradació de l’hàbitat de cria a causa de la urbanització de la costa.
Entre les mesures per a la conservació de l’espècie, s’han declarat zones protegides les colònies de cria, s’han portat a terme accions de desratització, control de gats, vigilància de colònies, etc. i s’ha millorat el coneixement sobre la biologia de l’espècie.
IMATGES
