CORRIOL CAMANEGRE
TAXONOMIA
- Nom científic: Charadrius alexandrinus
- Classe: Aus
- Ordre: Charadriiformes
- Família: Charadriidae
Noms comuns
Chorlitejo patinegro (castellà), píllara das dunas (gallec), txirritxo hankabeltza (basc), kentish plover (anglès), gravelot à collier interrompu (francès)
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: D’interès especial
- Llibre vermell de les aus a Espanya: Vulnerable
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
El corriol camanegre és una espècie amb un rang de distribució molt ampli, té presència a tots els continents menys a Oceania. A Espanya està distribuïda per moltes regions però principalment podem trobar-la en zones humides costaneres, aiguamolls i maresmes del Mediterrani. La majoria d’aus d’aquesta espècie estan concentrades a Andalusia. S’estima que la població espanyola està formada per unes 5.000-6.000 parelles reproductores, amb una xifra mínima d’unes 2.500.
Habita i nidifica en zones humides salobres i en platges sorrenques amb poca vegetació.
BIOLOGIA
Descripció
El corriol camanegre és de mida petita (fa 15-17 cm de longitud i 42-45 cm d’envergadura). Té el bec curt i negrós, i les potes grisenques. Presenta dimorfisme sexual durant l’època de reproducció. Tant mascles com femelles tenen el dors de color bru i grisenc, i la part inferior blanca. Els mascles presenten les celles i el front de color blanc, una banda frontal negra i unes taques, també negres, rere els ulls i als laterals del pit. A la nuca els apareix un color rogenc al plomatge. La femella no té aquestes plomes rogenques ni la banda frontal, presenta taques als ulls i als laterals del cos, però de color bru.
Els adults no reproductors i els joves s’assemblen a les femelles amb plomatge nupcial.
Reproducció
Els corriols camanegres es reprodueixen entre els mesos d’abril i d’agost. Els nius pateixen molta depredació i per contrarestar-la fan postes de reposició. Una posta sol ser cap als mesos d’abril i maig i l’altra, més llunyana, a finals de maig o juny.
Nia en solitari o en grups dispersos. Construeixen els nius a la sorra, prop de l’aigua, però suficientment allunyats del límit de la marea alta, sempre en llocs oberts o amb vegetació escassa. El niu és un forat poc profund recobert amb fragments de closques, algues o còdols. Solen pondre 3 ous de color bru molt clar amb taques de color més fosc. Ambdós progenitors incuben els ous de 24 a 27 dies. Quan neixen els pollets, els adults els alimenten durant aproximadament un mes, encara que aquests són molt actius des del principi i són capaços de desplaçar-se per alimentar-se per si mateixos.
Alimentació
S’alimenta en zones d’aigües someres. Si viu en àrees més interiors té predilecció pels insectes i les seves larves (coleòpters i dípters, sobretot). En zones costaneres es nodreix de petits mol·luscs, crustacis i cucs de terra. És una au molt ràpida, detecta la presa visualment i corre cap a ella veloçment, repetint aquest comportament diverses vegades.
Comportament
És una au migradora encara que podem trobar-la durant tot l’any a les nostres terres pel fet que una part de la població es queda fidelment a les zones de cria. Podria dir-se que aquesta espècie és de caràcter dispersiu i que té una gran capacitat per colonitzar noves àrees de nidificació.
És molt vivaç i nerviosa. Recorre ràpidament el terra sorrenc quan s’alimenta, ja sigui en solitari o formant petits grups. En cas de sentir-se amenaçada fuig corrents sense alçar el vol fins a l’últim moment.
Quan vola es pot reconèixer per una gran franja blanca i una cua curta i de forma quadrada.
AMENACES
Les principals amenaces d’aquesta espècie són la pèrdua d’hàbitat i la destrucció de nius causada pels usos recreatius de les platges durant l’època estival, coincidint amb l’època de reproducció d’aquesta espècie.
Les tasques de neteja de les platges han afavorit l’eliminació de moltes zones de vegetació dunar, en la zona litoral s’hi ha construït descontroladament, s’han abandonat explotacions salineres tradicionals i tot això ha provocat el declivi de les poblacions de corriol camanegre al nostre territori. A més, la depredació natural de gavines, còrvids, guineus, gats i rates a què es veuen exposats els nius d’aquesta espècie dificulta encara més el seu èxit reproductor.
IMATGES
