Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Fraret

frailecillo atlantico - fraret - fratercula arctica - 2

TAXONOMIA

  • Nom científic: Fratercula arctica
  • Classe: Aus
  • Ordre: Charadriiformes
  • Família: Alcidae


Noms comuns: frailecillo atlántico (castellà), arao papagaio (gallec), lanperna-musua (basc), atlantic puffin (anglès), macareux moine (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
  • Catalogada per el CITES: No catalogada
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada
  • Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

El fraret habita en regions de l’Atlàntic nord i de l’Àrtic. Des del nord d’Espanya, on només el podem albirar a l’hivern, fins a Nova Zembla (un arxipèlag situat a l’àrtic de Rússia);  i des de Grenlàndia  fins a les illes Britàniques. És molt abundant a Islàndia, on habita el 50% de la població mundial de frarets.

És una espècie pelàgica durant l’hivern, viu mar endins, i només s’apropa a la costa quan les condicions meteorològiques són molt desfavorables. En període de cria, però, sí que s’acosten a les costes per fer els nius a prop dels penya-segats rocosos.

BIOLOGIA
Descripció

És una au petita, d’una longitud d’entre 26 i 29 cm i d’una envergadura de 63 cm. El dors de l’animal és de color negre i la part ventral és blanca, coloració comuna de la majoria dels àlcids. És molt fàcil d’identificar pel seu gran bec triangular comprimit lateralment, de color vermellós a la punta i blavós a la base. Quan és època de cria, el bec i el plomatge són molt més vistosos, i quan s’acaba aquesta època, l’animal passa tenir uns colors en general més apagats, s’enfosqueixen les galtes i el bec disminueix de mida. No hi ha un dimorfisme sexual evident.

Els exemplars joves s’assemblen molt als adults, quan presenten el plomatge hivernal.

Alimentació

La dieta del fraret és generalment piscívora, encara que pot menjar crustacis i petits mol·luscs. Els frarets se submergeixen a l’aigua per caçar les preses i bussegen per atrapar-les.

Tenen una mandíbula estriada i molt forta per poder subjectar bé el menjar que transporten. Quan alimenten les cries poden portar molts peixos petits al bec.

Reproducció

Per reproduir-se, tant mascles com femelles han d’apropar-se a la costa. Ponen només un ou per parella, dins de caus que excaven amb el bec o en cavitats naturals de les roques. Formen colònies  molt grans.

La incubació és d’aproximadament 40-42 dies i els pollets són alimentats per ambdós progenitors. Al cap d’una mica més d’un mes de néixer, el pollet és capaç de sortir del niu i anar mar endins on passarà els primers anys de la seva vida.

Comportament

El fraret és un ocell sociable i curiós, per això viu i es reprodueix en grans grups i formant colònies. És silenciós, normalment, però quan està en època de cria sol fer gemecs per fer-se notar. Pot presentar un comportament agressiu quan ha de protegir el niu o el poll.

A l’aigua, neda àgilment i es capbussa amb freqüència. Encara que té les ales curtes, aquesta au pot arribar a volar a uns 90 km/h.


IMATGES

Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Mobile version: Enabled