FRARET
TAXONOMIA
- Nom científic: Fratercula arctica
- Classe: Aus
- Ordre: Charadriiformes
- Família: Alcidae
Noms comuns
Frailecillo atlántico (castellà), arao papagaio (gallec), lanperna-musua (basc), atlantic puffin (anglès), macareux moine (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada
- Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
El fraret habita en regions de l’Atlàntic nord i de l’Àrtic. Des del nord d’Espanya, on només el podem albirar a l’hivern, fins a Nova Zembla (un arxipèlag situat a l’àrtic de Rússia); i des de Grenlàndia fins a les illes Britàniques. És molt abundant a Islàndia, on habita el 50% de la població mundial de frarets.
És una espècie pelàgica durant l’hivern, viu mar endins, i només s’apropa a la costa quan les condicions meteorològiques són molt desfavorables. En període de cria, però, sí que s’acosten a les costes per fer els nius a prop dels penya-segats rocosos.
BIOLOGIA
Descripció
És una au petita, d’una longitud d’entre 26 i 29 cm i d’una envergadura de 63 cm. El dors de l’animal és de color negre i la part ventral és blanca, coloració comuna de la majoria dels àlcids. És molt fàcil d’identificar pel seu gran bec triangular comprimit lateralment, de color vermellós a la punta i blavós a la base. Quan és època de cria, el bec i el plomatge són molt més vistosos, i quan s’acaba aquesta època, l’animal passa tenir uns colors en general més apagats, s’enfosqueixen les galtes i el bec disminueix de mida. No hi ha un dimorfisme sexual evident.
Els exemplars joves s’assemblen molt als adults, quan presenten el plomatge hivernal.
Reproducció
Per reproduir-se, tant mascles com femelles han d’apropar-se a la costa. Ponen només un ou per parella, dins de caus que excaven amb el bec o en cavitats naturals de les roques. Formen colònies molt grans.
La incubació és d’aproximadament 40-42 dies i els pollets són alimentats per ambdós progenitors. Al cap d’una mica més d’un mes de néixer, el pollet és capaç de sortir del niu i anar mar endins on passarà els primers anys de la seva vida.
Alimentació
La dieta del fraret és generalment piscívora, encara que pot menjar crustacis i petits mol·luscs. Els frarets se submergeixen a l’aigua per caçar les preses i bussegen per atrapar-les.
Tenen una mandíbula estriada i molt forta per poder subjectar bé el menjar que transporten. Quan alimenten les cries poden portar molts peixos petits al bec.
Comportament
El fraret és un ocell sociable i curiós, per això viu i es reprodueix en grans grups i formant colònies. És silenciós, normalment, però quan està en època de cria sol fer gemecs per fer-se notar. Pot presentar un comportament agressiu quan ha de protegir el niu o el poll.
A l’aigua, neda àgilment i es capbussa amb freqüència. Encara que té les ales curtes, aquesta au pot arribar a volar a uns 90 km/h.