Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Gavina corsa

gaviota-de-audouin-gavina-corsa

TAXONOMIA

  • Nom científic: Larus audouinii
  • Classe: Aus
  • Ordre: Charadriiformes
  • Família: Laridae

Noms comuns: gavina corsa (català), gaviota de Audouin (castellà), gaviota de Audouin (gallec), Audouin kaio (basc), Audouin’s gull (anglès), goéland d’Audouin (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Quasi amenaçada
  • Catalogada per el CITES: No catalogada
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: D’interès especial
  • Llibre vermell de les aus a Espanya: Vulnerable

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

La gavina corsa és endèmica del Mediterrani i les poblacions espanyoles suposen més del 80% de la població mundial. És una espècie molt escassa i rara. Habita zones costaneres en badies, platges i estuaris. Nidifica en illes i illots de zones tranquil·les, entre pedres i matolls baixos, allà on tingui disponibilitat abundant d’aliments.

BIOLOGIA
Descripció

Aquesta gavina és relativament gran, d’uns 50 cm de longitud i 650 grams de pes. Les ales tenen una envergadura d’uns 130 cm. Destaca pel coll, el cap i la cua allargats, que li donen un aspecte estilitzat. El plomatge és blanc al cap, al coll, a la cua i a les parts ventrals. El dors i la part superior de les ales són de color gris pàl·lid que passa gradualment a negre a les puntes de les ales. Presenten taques blanques als extrems de les ales. Les potes són de color verd oliva o gris fosc. El bec és vermell intens, negre i amb la punta groga.

Els exemplars joves tenen una coloració bruna i molt tacada, amb les parts ventrals més blanquinoses i una taca fosca darrere l’ull. Triguen quatre anys a adquirir el plomatge definitiu.

Alimentació

S’alimenta majoritàriament de peixos pelàgics, com sardines i seitons, encara que també consumeix crustacis, mol·luscs i, ocasionalment, insectes. En menor mesura, consumeix petites aus, com els pardals. Freqüentment aprofita el rebuig dels vaixells pesquers i quan els recursos són escassos acudeix als abocadors.

Reproducció

Aquesta espècie cria exclusivament a Espanya, al Marroc, a Turquia, a Xipre i al Líban. Nidifiquen en colònies. La més gran és al delta de l’Ebre (unes 10.000 parelles) i la segona més gran és a les illes Chafarinas. Situen els nius, unes excavacions entapissades amb restes vegetals, en territoris plans i entre els arbustos.

La posta es fa entre finals d’abril i principis de maig. Pon dos o tres ous de color oliva clar, lleugerament clapejats. La incubació la fan tots dos progenitors i es prolonga prop d’un mes.

Els polls, al cap de poc temps de néixer, ja són capaços de sortir del niu i explorar els voltants, sempre supervisats pels adults. Al cap de 35 dies, han completat el desenvolupament i emprenen el vol per primer cop, però els seus progenitors encara els atendran durant tres o quatre mesos més.

Comportament

La gavina corsa fa migracions que la porten cap a les costes atlàntiques del nord d’Àfrica, quan finalitza el període reproductor. També és cert que part de la població roman a prop de les colònies de cria, a les costes mediterrànies.

Tenen interaccions agressives freqüentment, tant a dins com a fora de les colònies, per defensar el seu territori.

AMENACES

Durant les últimes dècades, la població de gavina corsa ha experimentat un increment notable, però encara hi ha amenaces sobre aquesta espècie.

El desenvolupament turístic ha provocat una alteració de les zones de cria, la sobreexplotació pesquera i la reducció del volum del rebuig han reduït la disponibilitat d’aliment, i els depredadors com les guineus, els teixons i les rates, així com els diferents arts de pesca, són factors que han fet augmentar la mortalitat de l’espècie.

Actualment, totes les àrees on es troben les colònies de cria són zones naturals protegides. Allí, se’ls fa un seguiment amb finalitats conservacionistes, així com estudis biològics i un control dels predadors. Totes aquestes mesures contribueixen a la recuperació de l’espècie, però a llarg termini, s’haurien de tenir en compte mesures encaminades a promoure una política pesquera sostenible.

IMATGES


Slide background
Slide background
Slide background
Slide background

Mobile version: Enabled