GAVINA VULGAR
TAXONOMIA
- Nom científic: Chroicocephalus ridibundus (antes Larus ridibundus)
- Classe: Aus
- Ordre: Charadriiformes
- Família: Laridae
Noms comuns
Gaviota reidora (castellano), gavina vulgar (catalán), gaviota chorona (gallego), antxeta mokogorria (vasco), black-headed gull (inglés) y mouette rieuse (francés).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada
- Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La gavina vulgar habita àmplies regions d’Europa i Àsia, així com la costa oriental del Canadà. Encara que es troben comunitats residents a les zones més càlides d’Europa occidental, la major part de les poblacions de gavina vulgar migren cap a latituds meridionals durant els mesos d’hivern.
Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials, però també s’ha adaptat a viure en zones de l’interior.
BIOLOGIA
Descripció
És una gavina de mida més aviat petita, fa entre 54 i 60 cm i pesa entre 210 i 300 grams. L’envergadura alar pot arribar a fer un metre. És de color blanc, però les ales són grises i tenen la punta negra. Durant l’estiu, època reproductora, el plomatge del cap és de color xocolata, excepte la nuca, que és blanca; a l’hivern, en canvi, el cap és de color blanc i només té un punt negrós darrere l’ull. Les potes són d’un color vermell ataronjat i el bec és vermell, però pot ser gairebé negre a l’estiu.
Presenta un mínim dimorfisme sexual, ja que els mascles són lleugerament més grans que les femelles.
Els exemplars joves tenen un plomatge entre gris i bru i no presenten el característic caputxó fosc. Assoleixen el plomatge definitiu en el segon any de vida, després de successives mudes.
Reproducció
La gavina vulgar nidifica en colònies de centenars de parelles, entre els mesos d’abril i juliol. Fa el niu en salines, llacunes i aiguamolls, entre la vegetació. La parella construeix una muntanya voluminosa de vegetació seca, on la femella diposita dos o tres ous d’un color entre marró i verd amb taques fosques. Tots dos progenitors incuben els ous durant uns 23 dies. Després neixen uns pollets amb plomissol abundant, que abandonen el niu al cap de pocs dies per deambular pels voltants. Assoleixen el desenvolupament complet i la independència aproximadament a les cinc setmanes de vida, però triguen dos anys a arribar a la maduresa sexual.
Alimentació
És una au omnívora i oportunista capaç d’ingerir una gran varietat d’aliments. Al mar, la seva alimentació es compon principalment de peixets, així com d’altres animals de mida petita. A l’interior, s’alimenta de cucs i larves d’insectes, tot i que a les ciutats s’ha adaptat a alimentar-se de deixalles orgàniques.
Comportament
En gran part de la seva àrea de distribució, la gavina vulgar es comporta com una espècie migradora, que es desplaça cap al sud per passar l’hivern en zones com el mar Bàltic, el mar Mediterrani, i fins i tot les costes d’Àfrica del nord. Tenen un vol ràpid i actiu però també poden planejar i remuntar.
Sovint van en petits grups d’entre 10 i 20 exemplars. Són animals territorials, com altres espècies de gavina, i defensen la seva zona de cria amb exhibicions ritualitzades.
És una espècie sorollosa que té un registre variat, des de crides més sonores “kraa”, fins a estridents crits d’alarma “kek”.
AMENACES
Antigament, la gavina vulgar es caçava i se’n recollien els ous. Actualment, no presenta amenaces importants a escala global. Aquesta espècie és més vulnerable en època de cria, pel fet que es concentra un gran nombre d’individus que no toleren les molèsties d’origen humà ni els depredadors, com els gossos. S’han vist variacions poblacionals que podrien estar relacionades amb els cicles de sequera de les zones de nidificació. Un canvi en la gestió dels residus urbans podria fer disminuir la quantitat d’aliment que aquesta espècie oportunista aconsegueix dels abocadors.
IMATGES
