Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Corb Marí Emplomallat

TAXONOMIA

  • Nom científic: Phalacrocorax aristotelis
  • Classe: Aus
  • Ordre: Pelicaniformes
  • Família:  Phalacrocoracidae

Noms comuns: cormoran moñudo (castellà), corvo mariño cristado (gallec), ubarroi mottoduna (basc), European shag (anglès), cormoran huppé (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
  • Catalogada per el CITES: No catalogada
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: D’interès especial.
  • Llibre vermell de les aus a Espanya, la subespècie aristotelis: En perill.
  • Llibre vermell de les aus a Espanya, la subespècie desmarestii: Vulnerable.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

El Corb Marí Emplomallat es distribueix al llarg de tota la costa atlàntica des de la península de Kola fins al Marroc. També arriba a les costes d’alguns països del mar Mediterrani i del mar Negre. Les majors colònies de cria es concentren al nord de les illes Britàniques.

Es troba especialment lligat a hàbitats marins i costaners, com illots rocosos i penya-segats, i no s’endinsa terra endins, a diferència del corb marí gros.

BIOLOGIA
Descripció

El corb marí emplomallat és més petit i esvelt que el corb marí gros. Pot arribar a mesurar entre 65-80 cm de longitud i entre 90 i 105 cm d’envergadura alar. Els individus més grans poden arribar a pesar una mica més de 2 kg.

El seu plomatge és fosc, negre i amb brillantors verdes que s’accentuen en èpoques d’aparellament. Un tret característic per identificar-lo, que apareix només en èpoques d’aparellament tant en mascles com en femelles, són les plomes aixecades que tenen al cap, d’aquí ve el seu nom. Té els ulls de color verd maragda. El bec és negre amb la comissura groga, i corbat a la punta. Les potes també són negres encara que en alguns individus poden ser més clares (de color marró groguenc). En els exemplars joves, el plomatge varia, ja que pot ser més pàl·lid a la part superior i inclús blanquinós al pit.

Hi ha un mínim dimorfisme sexual, ja que els mascles són una mica més grossos i robustos que les femelles.

Alimentació

L’alimentació del corb marí emplomallat està basada en peixos de mida petita, encara que també poden menjar crustacis.

Reproducció

Sempre nidifiquen a les mateixes zones, on formen colònies estables. Disposen els nius en penya-segats rocosos. Els construeixen amb branques, algues, herbes i plomes. A cada posta ponen, normalment, tres ous, de color blau pàl·lid, que incuben tant el mascle com la femella durant uns 30 dies. Els polls es nodreixen de l’aliment que regurgiten els seus pares. Aproximadament al cap de 50 dies de vida, els polls abandonen el niu. Arriben a la maduresa sexual als 4 anys d’edat.

Comportament

Els corbs marins emplomallats són una espècie sedentària, encara que els joves i algunes poblacions concretes poden fer petites migracions. Les poblacions de més al nord fan moviments de més gran abast que les del Mediterrani. Quan migren, volen en estols en formacions de “V” i el seu vol és lleuger, baten les ales contínuament i no hi intercalen planades.

És habitual veure’ls a fora de l’aigua amb les ales esteses, ja que el seu plomatge és permeable i necessiten assecar-lo al sol.

Són animals molt gregaris i per nidificar, formen colònies bastant grans.

AMENACES

A Europa s’estima que hi ha entre 87.000-96.000 parelles reproductores. Antigament, el corb marí emplomallat es caçava i se’n recol·lectaven els ous, però a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, van cessar aquestes activitats i la població va començar a recuperar-se.

Darrerament, l’espècie ha tornat a experimentar un declivi acusat. Les principals causes són la mort accidental en arts de pesca, el vessament d’hidrocarburs, la sobrepesca dels peixos presa i les molèsties causades per embarcacions d’oci a les seves àrees de cria i d’alimentació.

IMATGES

Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Slide background
Mobile version: Enabled