CORB MARÍ GROS
TAXONOMIA
- Nom científic: Phalacrocorax carbo
- Classe: Aus
- Ordre: Pelicaniformes
- Família: Phalacrocoracidae
Noms comuns
Cormoran grande (castellà), corvo mariño real (gallec), ubarroi handia (basc), great cormorant (anglès), grand cormoran (francès)..
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: D’interès especial
- Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Es distribueix pràcticament per tot el món exceptuant Amèrica del Sud i l’Antàrtida. Els seus hàbitats són les illes rocoses i illots, estuaris i deltes, encara que també s’endinsa cap a aigües interiors com per exemple, els rius.
BIOLOGIA
Descripció
Es tracta d’una au gran, d’entre 80 i 100 cm de longitud i de 130 a 160 cm d’envergadura alar. Aquesta espècie té el cos robust i el coll allargat. Es caracteritza per tenir el cos de color negre, excepte les galtes i la barbeta, que són blanquinoses. El bec és llarg i de color marró groguenc. En èpoques d’aparellament, el plomatge del cap es torna més clar i vistós. Les potes són negres i els dits del peu estan units per una membrana interdigital. El tret distintiu per diferenciar un exemplar adult d’un de jove, és que el jove presenta un plomatge blanc al pit.
Hi ha un lleuger dimorfisme sexual, encara que aparentment inapreciable, ja que els mascles pesen més que les femelles.
Reproducció
Les èpoques de cria varien en funció de la situació geogràfica; a les zones tropicals, cria en èpoques de pluja i a les temperades, a l’hemisferi nord, es produeix un pic entre l’abril i el juny. Nidifica principalment en penya-segats de la costa o en arbres i, ocasionalment, terra endins. Construeix el niu amb algues, plomes, herbes i excrements, i pot ser que el reutilitzi any rere any.
Ponen de 3 a 4 ous, de color blau verdós, els incuben aproximadament durant 30 dies, tant la femella com el mascle. Els polls s’alimenten introduint el cap dins el bec dels seus progenitors i prenent l’aliment que ells regurgiten.
Encara que els joves s’independitzen als 50 dies de vida aproximadament, no arriben a la maduresa sexual fins als quatre o cinc anys d’edat.
Alimentació
L’alimentació és principalment piscívora. Captura preses de mida mitjana, per exemple, anguiles. Busca espècies nedadores i diürnes, i les persegueix nedant o bussejant. Encara que no acostuma a allunyar-se de la costa, pot bussejar a profunditats considerables i estar submergit uns 20-30 segons. Ingereix les preses a la superfície.
Comportament
El corb marí gros fa grans migracions. Vola en estols en forma de “V”. Els exemplars d’aquesta espècie tenen un vol directe i pesat, i interrompen el seu batre d’ales per planar. Alhora, són bons bussejadors, cosa que els permet capturar les preses per alimentar-se. És una espècie gregària, és a dir, que solen viure en grup i que nidifiquen en grans colònies.
És habitual veure’ls amb les ales esteses per assecar-les al sol, ja que -igualment com passa amb altres corbs marins- el seu plomatge no és completament impermeable, per facilitar-los la immersió.
AMENACES
Actualment, el corb marí gros sembla que està en expansió. La seva principal amenaça és la caça furtiva, especialment en aquelles àrees on la piscicultura és un recurs important. Molts pescadors consideren el corb marí gros com un competidor. Per aquesta raó, en el passat, el van caçar fins a provocar-ne gairebé l’extinció.
Un altre factor d’amenaça poden ser les molèsties causades en les zones de cria durant el període de nidificació, que poden provocar la pèrdua de postes.
Gràcies als esforços conservacionistes, la població europea d’aquesta espècie s’ha incrementat i actualment hi ha uns 450.000 exemplars adults a Europa Occidental.
IMATGES
