MASCARELL COMÚ
TAXONOMIA
- Nom científic: Morus bassanus
- Classe: Aus
- Ordre: Pelicaniformes
- Família: Sulidae
Noms comuns
Alcatraz común (espanyol), Mascarell comú (català), mascato (galleg), zanga (vasc), northern gannet (anglèss), Fou de Bassan (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada
- Llibre vermell de les aus a Espanya: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
El mascarell comú es distribueix per ambdues costes de l’Atlàntic nord. Només reposen a terra per fer el niu als penya-segats de la costa i les illes del nord de l’Atlàntic. Durant l’hivern es poden veure també al Mediterrani occidental.
BIOLOGIA
Descripció
Les aus adultes d’aquesta espècie pesen entre tres i quatre quilos. Poden mesurar fins a 100 cm i les seves ales llargues i estretes poden arribar a tenir una envergadura de 180 cm. El seu plomatge és blanc pur, amb les puntes de les ales fosques. El cap i els costats del coll tenen una coloració groga. Al voltant de l’ull, hi tenen una àrea estreta de pell nua de color negre que els dóna una expressió facial característica. Els quatre dits de les potes estan units per una membrana natatòria. El dimorfisme sexual és difícilment apreciable.
Els pollets tenen una coloració fosca, però dues setmanes després de néixer es cobreixen d’un plomissol blanc que més tard s’anirà barrejant amb plomes de color castany.
No tenen forats del nas externs però sí forats nasals secundaris que poden tancar quan estan dins de l’aigua. L’estèrnum és molt fort i pot protegir les entranyes del cop contra l’aigua quan es llancen en picat a pescar, moment en què poden arribar fins als 100 km/h.
Els mascarells tenen una capa de greix subcutània i un plomatge molt densament solapat. Quan neden fora d’època de cria, la circulació sanguínia en les membranes natatòries es redueix. Tot això els ajuda a suportar les temperatures baixes.
Reproducció
El mascarell comú nidifica a l’estiu a les costes de l’Atlàntic nord, a les regions subpolars. Ponen un sol ou de color blanc blavós, que incuben entre 42 i 46 dies, envoltant-lo amb les membranes natatòries, molt ben irrigades. Els adults alimenten les cries durant unes 11 o 12 setmanes. Després les cries, abandonen el niu per planar fins al mar. Els joves no són capaços de volar amb desimboltura, però poden passar fins a 2 o 3 setmanes sense menjar gràcies a les seves reserves de greix.
Alimentació
La seva alimentació és principalment piscívora, capturen preses com arengades, verats, sardines, anxoves i altres peixos que formen bancs, encara que també poden capturar mol·luscs i crustacis.
Comportament
Es reuneixen en colònies de més de vint mil parelles reproductores. Fabriquen els nius molt junts amb algues i plantes marines. Quan estan al niu emeten un rab-rab-rab, que també és típic de quan estan pescant. També emeten un crit especial quan s’acosten a la colònia, molt sorollosa a causa de l’arribada constant d’individus.
La seva musculatura voladora està relativament poc desenvolupada, per això necessiten fer un escalfament previ per començar a volar. A més a més, caminen amb dificultat, per la qual cosa no poden emprendre el vol des d’un lloc pla. De l’aigua aixequen el vol girant-se de cara al vent i agitant pesadament les ales.
A l’hivern, al finalitzar el període reproductor, els joves es desplacen al sud, lluny de les colònies de cria, i poden arribar fins i tot a prop de l’equador. Després de dos o tres anys, els mascarells tornen a la colònia, encara que no es reprodueixen aquell mateix any.
En el període hivernal, els adults s’escampen per àrees relativament properes a la zona de cria, a uns 1.000 o 1.500 km.
Podem trobar mascarells a l’oest del Mediterrani, on arriben passant per sobre de l’estret de Gibraltar.
AMENACES
Avui en dia, les poblacions de mascarell comú es troben en bon estat de conservació, després de recuperar-se d’una considerable reducció a causa de la caça.
Aquesta espècie és longeva i té una taxa de reproducció molt baixa, fets que la converteixen en una espècie molt vulnerable. Les amenaces que pateix són, a més dels seus depredadors naturals, la sobreexplotació pesquera que els redueix l’aliment, el palangre de superfície, les xarxes de pesca i els vessaments de petroli.
IMATGES
