Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Comunitat Coral·lígena

coralígeno-fondos-marinos

ESPÈCIES FORMADORES DE LA COMUNITAT

Una comunitat coral·lígena es caracteritza per la presència d’una gran varietat d’organismes sèssils (que viuen ancorats al fons) que tant poden ser animals com vegetals. S’hi  poden trobar gorgònies (coralls tous), esponges, briozous de considerable envergadura, així com diverses algues verdes, brunes i roges, eriçons, cucs poliquets, ascidis o estrelles de mar de mida menor.

Noms comuns: comunidad coralígena o coralígeno (castellà), comunidad de coralíxeno (gallec), koral komunitatea (basc), coralligenous communities (anglès) i biocénose coralligène (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Legislació pesquera: Es prohibeix usar arts de pesca com la pesca del bou (arrossegament), el cèrcol o les dragues sobre fons marins en què hi hagi comunitats de coral·lígen (CE núm. 1967/2006)

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

Trobem coral·ligen en aigües fredes i temperades amb escassa llum (entre el 5 i el 0,05% de la llum superficial) i amb condicions hidrodinàmiques constants.

En funció del tipus de fons sobre el qual s’instal·li la comunitat podem diferenciar dos tipus de coral·ligen:  de roca, situat generalment en parets verticals de coves amb escassa sedimentació, i de plataforma, que generalment apareix sobre substrats tous a grans profunditats. Es poden trobar comunitats de coral·ligen entre els 15 m de fondària en aigües tèrboles i els 100 m en aigües molt netes.

BIOLOGIA
Descripció

Generalment, la comunitat de coral·ligen pot dividir-se en quatre estrats. El més elevat està format per gorgònies i esponges de forma arborescent i gran envergadura. L’estrat intermedi està format per esponges, briozous, cucs poliquets i ascidis; l’inferior, per algues calcàries, esponges, madrèpores i briozous; i finalment,  un altre estrat format per animals que viuen entre els forats o a l’interior de les formacions coral·lígenes.

La comunitat coral·lígena presenta un cert gradient batimètric (de profunditat): les zones més superficials estan dominades per algues mentre que a les zones profundes, on escasseja la llum,  hi ha més organismes animals.

En la comunitat coral·lígena tenen especial importància els corals, gorgònies i esponges, així com diverses espècies suspensívores (que s’alimenten d’organismes planctònics que capturen mitjançant estructures filtradores).

Característiques i importància de la comunitat

La comunitat coral·lígena té una gran importància ecològica, no només perquè aporta substrat dur (escàs a grans profunditats) i és una zona d’elevada diversitat biològica, sinó perquè, a més, és una zona de fresa per a moltes espècies i ofereix protecció a peixos juvenils.

AMENACES

Aquesta comunitat és molt sensible a l’excés de sedimentació. Una elevada aportació de sediment i matèria orgànica col•labora en l’eutrofització de les aigües i en l’aparició de floracions d’algues planctòniques que poden generar l’obstrucció de les estructures filtradores de diversos organismes. D’altra banda, el busseig recreatiu en aquestes comunitats és força habitual i sovint genera un impacte negatiu involuntari a causa de la fragilitat dels organismes que hi habiten (fragmentació per contacte físic, bombolles, recollida de gorgònies o coralls…).

IMATGES

Slide background
Slide background

banner-aprendre-fons-marins

Mobile version: Enabled