PRADERIES DE POSIDÒNIA
TAXONOMIA
- Nom científic: Posidonia oceanica
- ClasSe: Liliopsida
- Ordre: Alismatales
- Família: Posidoniaceae
Noms comuns
Praderas de posidonia (castellà), pradeiras mariñas de posidonia (gallec), posidonia ozeanikoz osaturiko belardiak (basc), posidonia meadows (anglès) i prairies de posidonie (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Mínima preocupació
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: Catalogada però inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial en el Mediterrani.
- Directiva hàbitat: Hàbitat prioritari a conservar dins del territori de la Unió Europea (hàbitat 1120)
- Legislació pesquera: Es prohibeix usar arts de pesca com la pesca del bou (arrossegament), el cèrcol o les dragues sobre fons marins en què hi hagi fanerògames marines (CE nº1967/2006).
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Les praderies de posidònia són una espècie endèmica del mar Mediterrani que no està present en cap altre mar. La podem trobar des de la cota superficial fins als 30-40 m de fondària en funció de la transparència de les aigües en què es trobi.
BIOLOGIA
Descripció
Posidonia oceanica és una planta superior; això vol dir que, a diferència de les algues, té fulles, tija i arrels, i també fa flors i fruits. Es caracteritza per la formació de feixos en què les fulles creixen gairebé a l’altura del sediment. Les fulles tenen forma de cinta aplanada, aproximadament fan 1 cm d’ample i tenen una longitud variable (entre 10 i 150 cm en funció de l’època de l’any).
Els feixos de les praderies de posidònia creixen formant extenses praderies subaquàtiques i constitueixen estructures molt estables i longeves.
Reproducció
Posidonia oceanica és una fanerògama marina; per tant, es pot reproduir sexualment mitjançant les flors i els fruits. Les flors, rares i poc vistoses, són hermafrodites (tenen òrgans sexuals masculins i femenins).
La reproducció asexual és la més freqüent, es produeix a través d’estolons (brots de creixement horitzontal) i permet la propagació de la praderia. També s’ha observat la reproducció asexual a partir de feixos sencers arrencats durant els temporals, els quals poden arrelar en una nova localització quan aquesta compleix les condicions necessàries.
Cicle anual
Posidonia oceanica presenta un clar cicle anual de creixement i pèrdua de les fulles. A la primavera, coincidint amb l’augment de la temperatura de l’aigua, les fulles de la posidònia creixen progressivament. Quan arriba l’estiu, assoleixen la màxima longitud, i són progressivament colonitzades per organismes i algues que s’hi adhereixen formant una densa capa d’organismes epífits.
A la tardor, a causa de la disminució de la temperatura de l’aigua i de la freqüència més gran de temporals, la planta perd les fulles (sovint es pot observar una considerable acumulació de fulles mortes a les platges adjacents a les praderies). Durant l’hivern la planta presenta poques fulles, curtes i joves. Les baixes temperatures fan que el creixement de la planta sigui mínim fins que arriba la primavera.
Característiques i importància de les praderies
Les praderies de Posidonia oceanica ocupen grans extensions en el litoral mediterrani i juguen un paper molt important en la dinàmica sedimentària (amb les seves arrels, ajuden a mantenir el sediment immòbil), són importants zones de producció d’oxigen, de cria i de refugi per a moltes espècies d’animals.
D’altra banda, les praderies funcionen com uns grans filtres, i ajuden a mantenir l’aigua marina neta i transparent.
AMENACES
Hi ha moltes amenaces per a les praderies de Posidonia oceanica. D’una banda, la planta és molt sensible a la transparència de l’aigua, per la qual cosa un augment de la terbolesa -ja sigui produït per partícules de sediment que queden en suspensió o per un abocament- afecta negativament la praderia. D’altra banda, com que és una espècie que creix a poca profunditat, sovint es veu afectada per l’ancoratge d’embarcacions. El desconeixement dels patrons i mariners fa que aquest fet sigui massa habitual i provoca el desarrelament directe de la planta.
Diversos autors esmenten l’efecte negatiu que genera sobre les praderies de Posidonia oceanica l’aparició d’espècies d’algues invasores en les aigües mediterrànies, com podrien ser Lophocladia lallemandii o Caulerpa racemosa.
Posidonia oceanica és una planta molt sensible a la contaminació i és considerada un molt bon indicador de la qualitat de l’aigua. L’augment de la contaminació al litoral ha provocat una considerable reducció de les praderies, tot i que després de la construcció de depuradores i sistemes de control de qualitat sembla que aquesta regressió s’està estabilitzant. El lent creixement de les praderies genera que facin falta dècades per poder confirmar aquesta tendència.
IMATGES
