GORGÒNIA GROGA
TAXONOMIA
- Nom científic: Eunicella cavolinii
- ClasSe: Antozoa
- Ordre: Alcyonacea
- Família: Gorgoniidae
Noms comuns
Gorgonia amarilla(castellà), gorgonia amarela (gallec), gorgonia horia (basc), yellow sea wip or yellow gorgonian (anglès) i gorgone jaune (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: No catalogada
- Catalogada per el CITES: Sense estatus especial
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada com a espècie amenaçada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La gorgònia groga es troba sobre substrats rocosos situats entre els 10 i els 30 metres de fondària tot i que s’han registrat alguns individus a profunditats superiors als 100 metres. Es pot trobar gorgònia groga tant al mar Mediterrani com a l’Atlàntic oriental.
BIOLOGIA
Descripció
Les gorgònies són colònies de pòlips d’una mateixa espècie que formen una estructura característica. La gorgònia groga es caracteritza pel seu color groc o rogenc, per presentar forma de ventall amb ramificacions variables i flexibles, i per la mida, que pot arribar a ser de 50 cm d’altura. Els pòlips creixen de quatre en quatre formant petites protuberàncies del mateix color que les branques de la gorgònia. Els pòlips són de color blanc o groguenc i mesuren aproximadament 2 mil·límetres.
Alimentació
De la mateixa manera que la gran majoria de gorgònies, la gorgònia groga té una alimentació passiva. La colònia sol créixer perpendicularment als corrents, de tal manera que, amb ajuda dels pòlips, els aprofita per capturar els organismes planctònics que aquests arrosseguen.
Reproducció
El cicle de vida d’Eunicella cavolinii es caracteritza per tenir una fase adulta bentònica (la gorgònia que coneixem), i una fase larvària planctònica (utilitzada per a la dispersió de l’espècie).
El creixement de la gorgònia es produeix per reproducció asexual dels pòlips, els quals es divideixen longitudinalment per formar un pòlip nou.
Les colònies de pòlips (gorgònies) són hermafrodites i alliberen les cèl·lules reproductores (gàmetes) a l’exterior; per tant, fan una fecundació sexual externa. Fruit d’aquesta fecundació naixerà una larva (plàntula) que es deixarà portar pels corrents fins a trobar un lloc adequat on fixar-se al substrat, realitzar una metamorfosis i començar la formació d’una nova colònia (gorgònia) que creixerà de forma asexual.