Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Catxalot

catxalot-cachalote-sperm-whale

TAXONOMIA

  • Nom científic: Physeter macrocephalus
  • Classe: Mammalia
  • Ordre: Cetacea
  • Subordre: Odontoceti
  • Familia: Physeteridae

Noms comuns: Cachalote (castellà), catxalot ( gallec ), kaxalotea – zeroia ( basc ), sperm whale ( anglès), cachalot ( francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Vulnerable
  • Catalogada pel CITES: Apèndix I
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: Vulnerable

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

El catxalot viu a les aigües marines de tot el planeta, encara que no s’associa a zones gelades. La seva distribució s’estén tant en mars i oceans oberts com en mars parcialment tancats com a la Mediterrània, la mar d’Okhotsk, el golf de Mèxic i el golf de Califòrnia.

És una de les espècies més abundants de balenes. Són animals molt mòbils. Els mascles es desplacen molt més que les femelles i se’ls localitza en totes les latituds. Només ells es dirigeixen cap a latituds elevades, com les polars, per alimentar-se. Les femelles i els exemplars immadurs es mouen en zones d’uns 1000 km de latitud intermèdia.

Poden trobar-se on les aigües són profundes encara que sigui a prop de la plataforma continental.

A la Mediterrània és un dels grans cetacis més comuns.

BIOLOGIA

Descripció

El catxalot és el odontocet més llarg que existeix. Destaca el seu gran cap desproporcionat amb el cos, un terç del total de la seva longitud, i la forma recta amb la qual acaba a la zona frontal, per contenir l’òrgan de espermaceti. Darrere del cap la seva pell sol estar arrugada. La boca no es veu molt, la seva mandíbula inferior és retreta. Només té dents al seu maxil•lar inferior, entre 18 i 30 parells que encaixen en els alvèols del maxil•lar superior. L’espiracle amb un sol orifici està situat molt endavant i desplaçat cap a l’esquerra.

La seva aleta dorsal poc aparent és triangular i acaba de forma arrodonida. Alguns exemplars joves i la majoria de femelles presenten rugositats a la pell de l’aleta. Les aletes pectorals són curtes i amples amb les puntes també arrodonides. Les caudals són triangulars.

Presenten dimorfisme sexual. Els mascles són més llargs i pesats que les femelles. Els mascles poden mesurar fins a uns 18 m i pesar unes 57 tones, i les femelles poden mesurar més de 11 m i tot unes 24 tones. Poden viure entre 60 i 70 anys.

El catxalot és de color gris fosc força homogeni tirant cap a marró, encara que part de la mandíbula inferior és blanca. Sol tenir també taques al ventre i en els flancs, que són cicatrius per la interacció amb altres catxalots o les seves preses, sobretot cefalòpodes.

Una característica que el diferencia d’altres espècies és que el buf surt de la part anterior del cap i desviada cap a l’esquerra.

Alimentació

S’alimenta principalment de calamars gegants o mitjans que cerca a gran profunditat. També pot menjar pops, ratjades i alguns peixos ossis demersals.
Per capturar el seu aliment se suposa que realitzen grans lluites, ja que les cicatrius per tot el cos així ho demostren.

Reproducció

S’aparellen normalment entre mitjans d’hivern i mitjans d’estiu, en aigües tropicals i subtropicals. Les femelles donen a llum només cada 4 o 6 anys i alleten les seves cries almenys durant dos anys. La gestació té lloc durant més d’un any. Les cries, que acostumen a néixer a la primavera, solen mesurar uns 4 m i pesar 1 tona.

A causa dels períodes llargs entre els embarassos i al lent procés maduratiu ( les femelles arriben a la maduresa sexual entre els 7 i els 13 anys ), les poblacions de catxalot creixen molt a poc a poc.

Comportament

Són animals gregaris, sobretot les femelles amb les seves cries que formen els grups més estables. Els mascles a partir dels 6 anys d’edat se separen del grup i s’uneixen a altres catxalots mascles. Quan aquests arriben a la maduresa reproductora i / o la vellesa es tornen solitaris.

No es pot afirmar que realitzin migracions, encara que com alguns misticets canvien d’hàbitat en funció de l’ estació de l’any.

Són molt actius acústicament i d’això depèn que s’orientin i localitzin les seves preses a gran profunditat. Els sons amb els que poden tenir informació sobre tot en les immersions són d’un rang entre els 0,2-30 kHz. Cada pols pot registrar a més de 10 km.

Poden fer immersions de més de 1000 m, durant les que romanen sota l’aigua entre una i dues hores.

IMATGES


Slide background
Slide background
Slide background
Slide background


SEGUEIX APRENENT A...


Estudi cetacis

Mobile version: Enabled