CLAVELLADA
TAXONOMIA
- Nom científic: Raja Clavata
- Classe: Chondrichthyes
- Subclasse: Elasmobranchii
- Ordre: Rajiformes
- Família: Rajidae
Noms comuns
Raya de Clavos (espanyol), Clavellada, el clavell, la rajada punxosa (català), raia de picos (galleg), arraia gastaka (basc), thornback ray (anglès) i raie bouclée (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Gairebé amenaçada
- Catalogada per el CITES: No llistat
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No llistat
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Bentònic, demersal d’aigües de climes subtropicals, es localitza aproximadament entre els 20 fins als 300 m de profunditat en fons fangosos, de grava o sorra.
La clavellada habita en el Mediterrani, el Mar Negre i l’oceà Atlàntic oriental, des d’Islàndia, Noruega el Mar del Nord fins al Marroc i Namíbia.
BIOLOGIA
Descripció
El seu cos és aplanat, de rostre curt, les seves aletes pectorals són àmplies i unides a banda i banda del cap formant el disc corporal, característic que comparteixen amb els rajiformes. Presenten dues aletes dorsals en la seva llarga cua i les pelvianes estan dividides en dos lòbuls. La seva grandària oscil•la entre 50 -100 cm, les femelles solen ser una mica més grans. El seu pes sol estar entre els 2-4 kg, encara que en els exemplars de major grandària podrien superar els 10 kg.
El seu nom fa referència a les espines que presenten en la seva part dorsal i en la cua. Les femelles disposen d’una filera de 30 a 50 espines entre el clatell i la primera aleta dorsal. En els mascles adults queda reduïda a la cua. Als costats d’aquesta filera també hi ha presència d’espines, també reduïdes en el cas dels mascles. En la seva part dorsal algunes espines grans i corbades distribuïdes de forma irregular. Aquestes espines també es troben en la part ventral de les femelles.
En aconseguir la maduresa sexual, a les bases de les espines es formen uns botons, coneguts amb el nom d’escuts molt evidents en les cues i en la part dorsal de les femelles.
La pell de la clavellada és aspra a causa dels denticles dèrmics, presenta en la seva part dorsal una coloració variable d’un exemplar a un altre, entre el marró clar al gris amb presència de taques fosques i grogues de grandària variable. La part ventral és d’un blanc cremós amb un marge grisenc. La cua sol presentar alternativament bandes transversals fosques i clares.
Alimentació
La seva alimentació es basa en una quantitat molt diversa d’animals bentònics, sobretot crustacis, com amfípodes, gambetes, crancs. La seva dieta pot completar-se amb peixos petits.
Reproducció
Són ovípars, el desenvolupament embrionari té lloc dins d’un ou embolicat en una càpsula còrnia. Les femelles poden arribar a pondre de 50 a 170 ous en un any.
Comportament
La seva coloració és mimètica, li resulta extremadament eficient per camuflar-se en els fons que habita.