ESCURÇANA
TAXONOMIA
- Nom científic: Dasyatis pastinaca
- Classe: Condrictios
- Subclasse: Elasmobranchii
- Ordre: Rajiformes
- Família: Dasiátidos
Noms comuns
Pastinaca – Chucho (espanyol), escurçana (català), uxa (galleg), bastanga arrunta (basc), common stingray (anglès) i pastenague commune (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Dades insuficients
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Es distribueix al llarg de les aigües costaneres del Mar Mediterrani i l’Atlàntic Oriental, des del sud-est de Noruega fins a Sudafrica. És una espècie demersal, que viu a prop de fons sorrencs i fangosos, d’aigües poc profundes, trobant-se a una profunditat mitjana de 50m. No obstant això, també la podem trobar en esculls rocosos i estuaris.
BIOLOGIA
Descripció
L’escurçana es caracteritza per la seva forma circular com a conseqüència de la unificació de les aletes pectorals arrodonides al cos. No té aletes dorsals ni caudal, però la seva cua és llarga, podent mesurar una mica més que la longitud del cos. És important destacar que posseeixen una glàndula verinosa en l’espina que tenen dentada. La seva pell és llisa amb una coloració en la part dorsal fosca, amb tonalitats verdes, vermelloses o grisoses mentre que la ventral és blanquinosa amb els marges foscos.
La grandària mitjana d’aquests exemplars està en 40 cm d’amplària, encara que els registres màxims, són de 60 cm per a les femelles i 57 cm per als mascles. No existeixen registres del seu pes.
És fàcil confondre-la amb dues espècies, l’escorçana violeta i l’escurçana clavellada; encara que l’escorçana és de menor grandària que aquestes dues. Alguns trets que permeten diferenciar-les, són que la primera posseeix una cua més llarga que l’escorçana i el color és gris-violeta. Mentre que l’escorçana clavellada, com el seu nom indica, té tubercles espinosos en la línia dorsal del cos fins a la cua, amb la qual cosa, permet diferenciar-la de l’escorçana.
Alimentació
L’escurçana s’alimenta de peixos i invertebrats bentònics. La seva presa predilecta són els crustacis.
Reproducció
La seva reproducció és ovovivípara i pot produir entre 4 a 7 cries. El període de gestació és bastant curt en comparació d’altres espècies de rajades, només dura quatre mesos permetent a les femelles reproduir-se dues vegades a l’any.
Comportament
Sol descansar sobre el fons.