MILANA
TAXONOMIA
- Nom científic: Myliobatis aquila
- Classe: Chondrichthyes
- Subclasse: Elasmobranchii
- Ordre: Rajiformes
- Família: Myliobatidae
Noms comuns
Águila de mar (espanyol), milana (català), chucho (galleg), tramana (basc), common eagle ray (anglès) i aigle commun (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Dades insuficients
- Catalogada per el CITES: No catalogat
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No està catalogada com a espècie amenaçada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La milana es localitza en zones subtropicals. Podem trobar-la en les costes atlàntiques orientals, podent localitzar-la des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-àfrica. També es troba en el Mediterrani. Rares vegades pot veure’s en algunes zones de l’oceà Índic occidental.
És un animal semipelàgic, neda a mar obert entre 1-300 m de profunditat, encara que també pot trobar-se a prop de la superfície. Acudeix amb freqüència a les zones més costaneres, per alimentar-se. En ocasions es localitza en fons sorrencs i fangosos.
BIOLOGIA
Descripció
La milana té un cos aplanat en forma de disc, clarament més ample que llarg i un cap que li sobresurt amb un musell curt i arrodonit. Pot superar els 80 cm de llarg sent l’usual una grandària més petita. La seva coloració dorsal és entre marró i negre, i el ventre és de color blanc, igual que la zona inferior del cap
Les seves aletes pectorals són àmplies i la seva disposició angular ,donant-li una aparença romboïdal. La seva aleta dorsal s’uneix a la cua, que és molt allargada i esmolada. No té aleta caudal.
Els ulls se situen als costats del cap. La seva boca situada en la part ventral del cos està proveïda de 7 fileres de dents en forma de placa, per triturar i obrir mol•luscs.
Reproducció
La milana és ovovivípara, és a dir, té un tipus de desenvolupament embrionari en el qual l’animal posa ous, però aquests romanen dins del cos de la femella fins que l’embrió està completament desenvolupat. La femella té ventrades d’entre 3 i 7 embrions. El seu període de gestació és inferior a un any, podent ser d’uns 6 a 8 mesos.
Alimentació
S’alimenta bàsicament d’animals bentònics que troba abundantment a les aigües menys profundes per tota la costa. La seva dieta es composa en la seva majoria de crustacis i mol•luscs i de peixos de petita grandària que viuen en el fons marí.
Comportament
Té una forma de nedar molt singular, a causa de les aletes pectorals i al seu aleteig. Sol nedar en grup, prop del fons. Els adults sovint se situen prop de les costes sorrenques mentre que els joves es localitzen més en alta mar.
IMATGES
