PEIX GUILLA
TAXONOMIA
- Nom científic: Alopias vulpinus, squalus vulpinus
- Classe: Chondrichthyes
- Subclasse: Elasmobranchii
- Ordre: Lamniformes
- Família: Alopiidae
Noms comuns
Tiburón zorro (castellà), raposo do mar (galleg), arrai-azeri (basc), Common Thresher Shark (anglès) i Requin Renard (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Vulnerable
- Catalogada per el CITES: No llistat
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: Llei de prohibició de captura: Ordre *ARM/2689/2009, de 28 de setembre.
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
Cosmopolita, es localitza en totes les aigües tropicals i temperades de tots els oceans del món encara que pot arribar a tolerar les aigües fredes.
En general el peix guilla és pelàgic, neda a mar obert i per alimentar-se o en època de cria pot apropar-se a la costa per a cercar fons coral·lígens, plantes o algues marines. En els seus primers anys de vida fa servir aquests fons com a refugi i aliment.
BIOLOGIA
Descripció
És el representant més gran de la família Alopiidae, la seva grandària podria aconseguir aproximadament els 6 metres de llarg i pesar 348 Kg, encara que una grandària inferior sol ser el normal.
El seu especial aspecte ho fa inconfusible respecte a altres famílies de taurons. Presenta una aleta caudal, gairebé tan llarga com la resta del seu cos, extremadament asimètrica, el lòbul superior està molt desenvolupat.
El cos és robust, el cap petit en relació al cos, el seu musell és curt i cònic. Presenta 5 fenedures branquials a cada costat. La boca, en forma de mitja lluna, és petita amb uns plecs labials molt definits. Els ulls són relativament petits i no consten de membrana nictitant.
Les aletes pectorals són llargues amb una certa curvatura i acaben en una punta estreta.
La primera aleta dorsal és alta, el seu origen és lleugerament per darrere de la vora posterior de les aletes pectorals. La segona aleta dorsal (una mica més avançada que l’anal) i anal són molt petites. Les aletes pelvianes són grans, aproximant-se en grandària a la primera aleta dorsal.
El contrast de la seva coloració es fa molt evident entre la part dorsal i els costats que són de color blau, o gris fosc respecte a la part ventral que és blanca. La base de les aletes pectorals també és blanca.
Poden arribar a tenir, aproximadament, entre 30 a 50 fileres de dents per cada hemimandíbula. Les dents són triangulars amb vores llises i punxegudes, la vora superior està lleugerament corbada cap a les comissures.
Alimentació
La dieta del peix guilla és molt variada, majoritàriament consta d’una gran diversitat de peixos, com a anxoves, arengs, agulles, verats, peixos llanterna i sardines. En la seva dieta també s’inclouen, sèpies, pops, calamars, crancs, gambetes, pelàgics, fins i tot de vegades, aus marines.
Reproducció
Solen aconseguir la maduresa sexual entre els 3 i 9 anys. El seu desenvolupament embrionari és ovovivípar, és a dir, es desenvolupen dins d’un sac a l’interior d’un ou situat en l’úter matern, en completar el seu desenvolupament, aproximadament en 9 mesos, surten de l’ou i posteriorment del cos de la mare, entre dues a quatre cries. En néixer poden arribar a aconseguir 150 cm de longitud.
Comportament
Excel•lents nedadors poden fins i tot saltar fora de l’aigua. Aconsegueixen profunditats de fins a 500m. Poden ser solitaris o nedar en petits grups, usen la seva aleta caudal amb gran habilitat per obtenir el seu aliment. Donen forts cops de cua a l’aigua, a manera de fuet per aconseguir espantar a les seves preses, les agrupen per després copejar-les i atordir-les, la qual cosa facilita molt la seva posterior captura.
Dins de l’úter matern aquests animals són ovòfags, les primeres cries s’alimenten dels ous no fecundats.
IMATGES
