PEIX XOVATO
TAXONOMIA
- Nom científic: Hexanchus griseus
- Classe: Condrictios
- Ordre: Hexanquiformes
- Família: Hexanchidae
Noms comuns
Cañabota gris (espanyol), bocadoce gris (galleg), kaela (basc), bluntnose sixgill shark (anglès), requin griset (francès).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Gairebé amenaçada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
El peix xovato és una espècie amb un ampli rang de distribució que abasta les aigües temperades i tropicals de la plataforma i talús continental dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Es tracta d’una espècia bentònica, és a dir, que viu en el fons i en ocasions pelàgica; el seu hàbitat va des de la superfície fins als 2000 m de profunditat i sol freqüentar les muntanyes submarines.
BIOLOGIA
Descripció
El peix xovato és un tauró de grans dimensions, que es caracteritza pel seu cap gran, ample i robust amb 6 parells de fenedures branquials llargues i un musell arrodonit. Les seves aletes pectorals són curtes i arrodonides mentre que la seva aleta caudal és llarga i estreta. Presenten una coloració marró-grisenca per la part dorsal i més clara en la ventral. Un altre tret característic, són els seus ulls verds fluorescents.
La seva grandària en néixer és de 65-70 cm de longitud i els exemplars adults poden aconseguir els 450 cm en el cas de les femelles ja que els mascles són més petits, existint dimorfisme sexual. No es tenen dades sobre la seva longevitat.
Reproducció
El peix xovato és una espècie ovovivípara que pot arribar a parir fins a 100 cries. Com la majoria dels taurons, aconsegueixen la seva maduresa sexual bastant tard; es creu que els mascles l’aconsegueixen als 315 cm mentre que les femelles ho fan als 420 cm.
Alimentació
La seva alimentació és extremadament àmplia, incloent gran varietat de ratlles i quimeres, de peixos, d’invertebrats fins i tot, altres taurons. Ocasionalment també poden alimentar-se de foques.
Comportament
Són animals molt migratoris i solitaris. Durant el dia estan en el fons, mentre que a la nit es tornen molt actius pujant a aigües més superficials per alimentar-se. S’ha observat que els individus joves passen més temps en aigües poc profundes que els adults, és a dir, que la seva distribució en la columna d’aigua està relacionada amb el seu creixement i la temperatura.
IMATGES
