Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Rajada ondulada

undulate-ray-rajada-ondulada

TAXONOMIA

  • Nom científic:Raja undulata
  • Classe:Chondrichthyes
  • Subclasse:Elasmobranchii
  • Ordre:Rajiformes
  • Família:Rajidae

Noms comuns: raya mosaico (español), rajada ondulada (catalán), mosaiko arraia (basc), undulate ray (anglès) i raie brunete (francès).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: En perill
  • Catalogada pel CITIS: No llistat
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No llistat

DISTRIBUCIÓ I HABITAT

La rajada ondulada és típica de clima subtropical. Es localitza en el Mediterrani occidental, Atlàntic oriental des de les costes meridionals d’Irlanda fins a les illes Canàries i Mauritània.

El seu hàbitat és principalment fons de sorra i fang des dels 50 m fins als 200 m de profunditat.

BIOLOGIA
Descripció

La grandària de la rajada ondulada s’aproxima al metre de longitud i el seu pes oscil•la entre els 2-4 kg, encara que s’han trobat exemplars que superen els 10 Kg. Aplanada de rostre curt. Les aletes pectorals s’uneixen al capdavant i el tronc, proporcionant-li un aspecte romboide del disc .Presenta dues espines anteriors a l’ull i altres dos darrere. La presència d’espines per tot el seu disc és molt nombrosa. En la línia mitjana dorsocaudal que es perllonga des de la zona posterior als ulls fins a la primera aleta dorsal, presenta de 20 a 50 espines que en els mascles es disposen irregularment. Mentre que els mascles tenen una filera d’espines a cada costat de la filera central de la cua, les femelles tenen dues.

El seu nom fa referència a les espines que presenten en la seva part dorsal i en la cua. Les femelles disposen d’una filera de 30 a 50 espines entre el clatell i la primera aleta dorsal. En els mascles adults queda reduïda a la cua. Als costats d’aquesta filera també hi ha presència d’espines, també reduïdes en el cas dels mascles. En la seva part dorsal algunes espines grans i corbades distribuïdes de forma irregular. Aquestes espines també es troben en la part ventral de les femelles.

Encara que la seva coloració és variable, solen presentar en la seva part dorsal un color entre marró, groguenc o gris amb taques clares i bandes fosques limitades per nombrosos punts blancs. La part ventral és blanca, la part inferior de la cua grisenca.

Alimentació

La seva dieta està basada en organismes bentònics: poliquets, equinoderms, gambetes, crancs, diversos bivalves, petits peixos, en la seva alimentació s’inclou també carronya.

Reproducció

Són ovípars, la maduresa sexual varia entre els 7 als 9 anys, els mascles maduren abans que les femelles. La posta correspon a uns 20 ous embolicats per una càpsula còrnia rectangular amb unes prolongacions accentuades en els vèrtexs d’uns 9-15 cm que són dipositats en els fons sorrencs i fangosos. El període d’incubació correspon a 4 a 5 mesos.

Comportament

El seu aspecte i coloració típica la fan camuflar-se perfectament dels seus depredadors i possibles preses. Les seves dents planes li permeten triturar fàcilment a les seves preses.

IMATGES


Slide background
Slide background

Mobile version: Enabled