Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No products in the cart.

Tauró Gris

sand-bar-tauro-gris

TAXONOMIA

  • Nom científic:Carcharhinus plumbeus
  • Classe:Chondrichthyes
  • Ordre:Carcharhiniformes
  • Família:Carcharhinidae

Noms comuns: Tiburón trozo o jaquetón de Milberto (español), tauró gris (català), tiburón gris o tiburón lobo (gallego), Sandbar shark (inglés) y requin gris (francés).


ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Vulnerable
  • Catalogada pel CITES: No catalogada
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

El tauró gris es tracta d’una espècie cosmopolita amb un ample rang de distribució al llarg de les aigües temperades i tropicals de tot el món. El tauró gris es troba principalment en aigües litorals i poc profundes, entre els 50 i 200 metres de fondària. Habita en aigües amb fons sorrencs o fangosos, en zones de badies, estuaris, a les rodalies de les illes i als esculls plans. Es mouen en aquestes zones degut a que troben les seves preses amb abundància, encara que poden habitar, també, aigües oceàniques fins a profunditats de 800 metres.

El trobem bàsicament en els oceans. A l’Atlàntic occidental, des de Massachusetts (E.U.A.) a l’Argentina, Cuba, l’oest del Carib, les Bahames i el golf de Mèxic; a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins a la República Democràtica del Congo incloent-hi el mar Mediterrani; a l’Índic, des del mar Roig fins a l’est d’Àfrica, i al Pacífic, en alguna zona puntual.

BIOLOGIA
Descripció

El tauró gris és robust i de longitud mitjana; pot arribar als 2,5 m de llargada total. Té un musell arrodonit i la seva dentadura està formada per dents grosses de forma triangular i amb el marge serrat. Als costats del cap, hi té les cinc fenedures branquials. Posseeix dues aletes dorsals, la primera és gran i estirada i a l’aleta caudal el lòbul superior duplica la mida del lòbul inferior. Pel que fa al color, la regió dorsal va del gris clar al marronós i la ventral és blanca.

És fàcil confondre’l amb altres espècies del mateix gènere, la clau per diferenciar-lo està en la posició relativa i la forma de l’aleta dorsal; en el tauró gris, l’inici de l’aleta dorsal està al mateix nivell que l’axil·la de l’aleta pectoral.

Alimentació

El tauró gris és un tauró oportunista que s’alimenta d’espècies bentòniques, principalment de peixos, mol·luscs i crustacis, però a diferència d’altres espècies del seu gènere, no consumeix la carronya de mamífers.

Reproducció

Es reprodueixen per viviparisme placentari, cada dos o tres anys. La gestació dura entre 8 i 12 mesos, depenent de la latitud en què es troben. El nombre de cries pot oscil·lar d’1 a 14 individus, que en néixer mesuren aproximadament entre 40 i 80 cm de llarg, mida que també varia en funció de la regió geogràfica. L’espècie té un creixement lent. Quan assoleixen la maduresa sexual mesuren entre 140 i 190 cm de longitud; però la longitud total de les femelles sempre és una mica superior a la dels mascles.

Presenten dimorfisme sexual, que es manifesta en el gruix de la pell, que és més gruixuda en les femelles adultes i els serveix de protecció davant les mossegades que reben dels mascles durant la còpula.

Comportament

Són grans nedadors, més actius a la nit i fan migracions estacionals prolongades dins de la seva àrea de distribució. Els joves tendeixen a quedar-se en aigües temperades a alta mar, on busquen bancs de peixos a mar obert, mentre que els taurons adults es troben principalment en aigües tropicals perquè necessiten una major quantitat d’aliment.

IMATGES


Slide background

Mobile version: Enabled