TAURÓ GRIS
TAXONOMIA
- Nom científic: Carcharhinus plumbeus
- Classe: Chondrichthyes
- Ordre: Carcharhiniformes
- Família: Carcharhinidae
Noms comuns
Tiburón trozo o jaquetón de Milberto (español), tauró gris (català), tiburón gris o tiburón lobo (gallego), Sandbar shark (inglés) y requin gris (francés).
ESTAT DE CONSERVACIÓ
- Catalogada per la UICN: Vulnerable
- Catalogada per el CITES: No catalogada
- Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
El tauró gris es tracta d’una espècie cosmopolita amb un ample rang de distribució al llarg de les aigües temperades i tropicals de tot el món. El tauró gris es troba principalment en aigües litorals i poc profundes, entre els 50 i 200 metres de fondària. Habita en aigües amb fons sorrencs o fangosos, en zones de badies, estuaris, a les rodalies de les illes i als esculls plans. Es mouen en aquestes zones degut a que troben les seves preses amb abundància, encara que poden habitar, també, aigües oceàniques fins a profunditats de 800 metres.
El trobem bàsicament en els oceans. A l’Atlàntic occidental, des de Massachusetts (E.U.A.) a l’Argentina, Cuba, l’oest del Carib, les Bahames i el golf de Mèxic; a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins a la República Democràtica del Congo incloent-hi el mar Mediterrani; a l’Índic, des del mar Roig fins a l’est d’Àfrica, i al Pacífic, en alguna zona puntual.
BIOLOGIA
Descripció
El tauró gris és robust i de longitud mitjana; pot arribar als 2,5 m de llargada total. Té un musell arrodonit i la seva dentadura està formada per dents grosses de forma triangular i amb el marge serrat. Als costats del cap, hi té les cinc fenedures branquials. Posseeix dues aletes dorsals, la primera és gran i estirada i a l’aleta caudal el lòbul superior duplica la mida del lòbul inferior. Pel que fa al color, la regió dorsal va del gris clar al marronós i la ventral és blanca.
És fàcil confondre’l amb altres espècies del mateix gènere, la clau per diferenciar-lo està en la posició relativa i la forma de l’aleta dorsal; en el tauró gris, l’inici de l’aleta dorsal està al mateix nivell que l’axil·la de l’aleta pectoral.
Reproducció
Són grans nedadors, més actius a la nit i fan migracions estacionals prolongades dins de la seva àrea de distribució. Els joves tendeixen a quedar-se en aigües temperades a alta mar, on busquen bancs de peixos a mar obert, mentre que els taurons adults es troben principalment en aigües tropicals perquè necessiten una major quantitat d’aliment.
Alimentació
El tauró gris és un tauró oportunista que s’alimenta d’espècies bentòniques, principalment de peixos, mol·luscs i crustacis, però a diferència d’altres espècies del seu gènere, no consumeix la carronya de mamífers.
Comportament
Té una forma de nedar molt singular, a causa de les aletes pectorals i al seu aleteig. Sol nedar en grup, prop del fons. Els adults sovint se situen prop de les costes sorrenques mentre que els joves es localitzen més en alta mar.
IMATGES
