TINTORERA

TAXONOMIA

  • Nom científic: Prionace glauca
  • Classe: Chondrichthyes
  • Subclasse: Elasmobranchii
  • Ordre: Carcharhiniformes
  • Família: Carcharhinidae

Noms comuns

Tintorera – tiburón azul (espanyol), tintorera (català), quenlla (galleg), itxas kardoya (basc), blue shark (anglès) i Requin peau bleue (francès).

ESTAT DE CONSERVACIÓ

  • Catalogada per la UICN: Gairabé amenaçat
  • Catalogada per el CITES: Sense estatus especial
  • Catàleg espanyol d’espècies amenaçades: No catalogada com a espècie amenaçada

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

La tintorera és un tauró oceànic i pelàgic que s’expandeix per tots els oceans tropicals i temperats del planeta. Sol moure’s entre els 60 i 300 metres de profunditat, encara que també podem trobar-lo excepcionalment en profunditats inferiors o superiors. La tintorera prefereix temperatures entre els 8 i els 21 graus i, per aquesta raó, en aigües tropicals es troba a major profunditat, on la temperatura de l’aigua és inferior a la de la zona costanera.
És una espècie molt estesa. Es distribueix per l’Atlàntic Occidental, Atlàntic Central, Atlàntic Oriental, Indopacífic Occidental i en el Pacífic Oriental. També s’ha descrit en el Mediterrani.

BIOLOGIA

Descripció

El cos de la tintorera és allargat, blavós i amb el musell allargat i en forma de con. Té cinc fenedures branquials curtes. Els ulls són grans i arrodonits. Les aletes pectorals són llargues. Les dents de la tintorera són altes, estretes i lleugerament corbades, en forma triangular i amb els marges serrats. La seva coloració és molt característica, tenen el dors de color blau fosc, blau més clar als costats i el ventre de color blanc.
Mascles i femelles poden diferenciar-se per què les femelles tenen la pell bastant més gruixuda que la dels mascles per resistir les extenses mossegades durant el festeig.

Reproducció

És un tauró vivípar. Les seves cries solen néixer entre a mitjan primavera i finals d’estiu, per la qual cosa la seva reproducció es diu que és estacional. La gestació dura aproximadament menys de 12 mesos. Tenen ventrades d’unes 35-40 cries, encara que s’han registrat algunes ventrades de més de 100 cries.
En néixer les cries mesuren aproximadament uns 40 cm de llarg i el seu creixement posterior és relativament ràpid.

Alimentació

S’alimenta principalment de petits peixos pelàgics i cefalòpodes, sobretot de calamar. També pot incorporar a la seva dieta invertebrats pelàgiques, petits taurons, cetacis, carronya i en alguna ocasió aus marines.

Comportament

La tintorera és una espècie més activa a la nit i realitza migracions relacionades amb la seva reproducció i amb la captura de les seves preses, encara que les seves rutes migratòries encara queden per definir. Probablement en migracions llargues, utilitzen els principals sistemes de corrent.

IMATGES

SEGUEIX DESCOBRINT EL NOSTRE CATÀLEG