TRAUMATISME CRANIAL

DADES

Espècie: Caretta Caretta
Nom: Page
Longitud: 53 cm
Pes: 26 kg
Lloc de recollida: Palamós
Data: 25/05/2008

HISTÒRIA

Page va ser recollida per uns particulars que la van trobar surant prop del port de Palamós.

EXAMEN FÍSIC

Presentava una fractura oberta i infectada a nivell de l’os nasal, amb gran quantitat de teixit necròtic que obstruïa el pas de l’aire, per la qual cosa l’animal respirava per la boca. A més, es podia observar inflamació a nivell de l’articulació humeroradicubital esquerra, dolor i crepitació a l’extensió-flexió. L’animal estava feble, però l’exploració neurològica va ser normal, tots els seus reflexos eren positius.

DIAGNÒSTIC

Es va realitzar una exploració radiològica completa i es van observar una fractura oberta i profunda en l’os nasal i una fractura tancada completa en el radi i cúbit esquerres, a més de pèrdua de la densitat òssia en la cortical del radi. Quan la resolució de la inflamació va permetre obtenir radiografies de qualitat, es va comprovar que Page presentava osteomielitis (inflamació del teixit ossi) en l’extremitat anterior esquerra. Es va ratificar el diagnòstic mitjançant TAC (Tomografia Axial Automatitzada) i es va poder saber mitjançant aquest sistema que la infecció no estava activa en aquest moment, però més de la meitat de l’os havia desaparegut a conseqüència d’aquesta. A més, es van prendre mitjançant punció-aspiració amb agulla fina mostres del teixit inflamatori de l’articulació per a cultiu microbiològic i saber quin bacteri estava provocant la infecció, però no es van obtenir resultats concloents. A nivell hematològic, es va observar una disminució del recompte de glòbuls blancs, típic d’infeccions cròniques. La bioquímica sanguínia era normal. Mitjançant exploració ecogràfica, es va poder comprovar que Page era una femella.

TRACTAMENT

Fins que va començar a menjar per si mateixa, després d’uns 12 dies des del seu ingrés se li va administrar fluidoterapia via intracelómica. A més, es van administrar antiinflamatoris injectables durant la primera setmana de la seva estada en el centre de recuperació per a evitar el dolor i afavorir l’exploració radiològica. Donada la gravetat d’una lesió com l’osteomielitis i per a evitar el seu agreujament, se li va administrar una combinació d’antibiòtics durant més de dos anys a intervals de diversos mesos, deixant una petita pausa entre ells. La ferida nasal es curava cada dia durant els tres primers mesos, retirant el teixit necròtic que s’anava formant, per a evitar que es necrosés també l’os. A més, s’emplenava la cavitat amb pomada antibiòtica per a afavorir la regeneració del teixit sa i es cobria amb silicona, evitant així la contaminació de la mateixa en el tanc.

EVOLUCIÓ

L’osteomielitis, que va començar en l’aleta anterior esquerra arran de la fractura nasal, es va estendre a totes les extremitats en un període d’uns dos anys i fins i tot va donar lloc a septicèmia (presència de bacteris en sang). El bacteri identificat en hemocultiu va ser Pseudomonas fluorescens. Finalment, va acabar responent favorablement al tractament antibiòtic i, després d’una temporada de rehabilitació i exercicis en un tanc des de la seva completa recuperació, va poder ser alliberada 3 anys després de la seva entrada en el centre de recuperació.

COMENTARIS

L’osteomielitis i septicèmia són malalties molt greus que s’estenen amb facilitat, podent fins i tot acabar amb la vida de l’animal. Solen començar arran d’una ferida contaminada i és molt important identificar l’agent infecciós que les produeix per a seleccionar l’antibiòtic específic per a acabar amb elles.