Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No hi ha productes a la cistella.

Plàstic: l’assassí silenciós

Més de trenta tortugues marines han ingressat a l’Àrea de Clínica de la Fundació CRAM en el que portem de 2018 gràcies a la col·laboració dels pescadors, que després de capturar-les accidentalment a les seves xarxes han activat el protocol de rescat d’aquests animals tan vulnerables. No obstant això, la interacció pesquera no és la seva única amenaça. El diagnòstic d’aquestes tortugues sol revelar un problema comú: la ingesta de materials plàstics.

plasticos-tortuga-marina

Tortuga ingressada al CRAM durant el 2018 i que va expulsar més de 30 trossos de plàstics

Al 2016, Qamar et al. van inferir que aproximadament la meitat de la població global de tortugues marines podria haver ingerit algun tipus de deixalla. Aquest fet sol provocar-los bloquejos intestinals que poden desencadenar problemes de salut, desnutrició, taxes de creixement reduïdes, rendiment reproductiu menor i, fins i tot, la mort.

Encara que els problemes relacionats amb la ingesta de plàstics són els més comuns, les arts de pesca perdudes i els envasos de rebuig també poden provocar-los emmallaments si s’entortolliguen a les aletes o al coll. En aquest cas, es redueixen les seves capacitats de natació i augmenta la probabilitat que la tortuga s’ofegui, sigui més vulnerable als depredadors o disminueixi la seva capacitat per alimentar-se. En el pitjor dels casos, l’estrangulament acaba limitant el reg sanguini i es produeix una necrosi que podria matar a l’animal.

cram-tortuga-marina-enmalle

La tortuga Niki  va ingressar al CRAM a octubre 2016 per emmallament a la seva aleta superior esquerra. Segueix al centre en tractament.

Aquesta situació posa de manifest un problema global que està augmentant de forma alarmant. La contaminació actual present a tots els oceans del planeta té efectes adversos també sobre altres organismes marins i posa en perill la biodiversitat en general.

Quan ens desfem d’un plàstic, aquest pot acabar en un abocador, ser incinerat o reciclat. No obstant això, 8 milions de tones de plàstics arriben als mars i oceans anualment segons l’ONU. Aquest és, sens dubte, el resultat d’una inadequada infraestructura i gestió d’eliminació de residus, però també d’una falta de coneixement públic sobre els seus impactes ambientals.

El cas del Mediterrani és especialment alarmant. A les seves aigües superficials acumula entre 1.000 i 3.000 tones de plàstics, principalment en forma de microplàstics (fragments inferiors a 5 mm) resultants del trencament d’objectes com a ampolles, bosses i embolcalls. Convertint-se així en la sisena regió més important d’acumulació de deixalles plàstics del planeta, després del Pacífic Nord i Sud, Atlàntic Nord i Sud i Índic.

El Mar Mediterrani representa menys del 1% de l’àrea oceànica global. No obstant, alberga entre un 4% i un 18% de les espècies marines de tot el món i té valors ecològics i econòmics de gran rellevància a escala global. Per tot això, tenim la responsabilitat de protegir la gran riquesa biològica marina, i una manera de fer-ho és reduir la quantitat de deixalles que arriben al mar a través de rius i costes. Cuidar del mar és cuidar de nosaltres mateixos i de les generacions futures.

Comments are closed.

Mobile version: Enabled