Loading the content... Loading depends on your connection speed!

Donacions - 0.00

No hi ha productes a la cistella.

Taurons, depredadors o víctimes?

Els taurons tenen un paper clau en els ecosistemes marins. Com a superdepredadors, mantenen les poblacions d’altres peixos sans i en la proporció adequada. Ara, a causa de l’acció humana, aquests animals presents als oceans des de fa gairebé 450 milions d’anys, estan experimentant un declivi a les seves poblacions. Segons l’estudi publicat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) el 2014, una quarta part dels taurons i rajades del planeta es troben amenaçats d’extinció.

Es calcula que entre 63 i 273 milions de taurons moren cada any víctimes de la sobrepesca, les captures accidentals i l’aleteig (també conegut amb el nom de “finning”). Aquest darrer consisteix a capturar els taurons, pujar-los a bord i, encara vius, tallar-los les aletes. Després, mutilats, es llencen de nou al mar, on inevitablement acaben morint.

El que mou aquesta pràctica és lògicament un negoci. Les aletes s’exporten als mercats asiàtics per a elaborar la tradicional sopa de tauró, considerada un símbol de riquesa i prestigi, i per la que els compradors estan disposats a pagar grans quantitats de diners.

Segons dades publicades per la FAO (captures legals declarades), els tres principals productors del món l’any 2011 van ser Indonèsia, Índia i Espanya. Sent aquest últim el responsable de més de la meitat dels desembarcaments de taurons i rajades de la Unió Europea.

No obstant això, s’estima que les tones reals de taurons pescats a nivell mundial són molt més grans que les facilitades per la FAO. Worm et al. van publicar el 2013 un estudi a la revista “Marine policy que calculava quin podria ser el valor real a nivell mundial de taurons morts anualment fruit de la pesca.

A les captures legals se’ls ha de sumar, d’una banda, tots aquells taurons que es pesquen però que no es declaren, que correspondrien al grup IUU (Illegal, Unreported and Unregulated). D’altra banda, estan els taurons que no arriben a terra. Aquests inclouen els cossos fruit del finning i “descarts”, i els taurons que es tornen a alliberar vius després de ser pescats, però que acaben morint a causa de danys causats per la pesca.

Així doncs, segons aquest estudi (Worm et al., 2013), els valors publicats per la FAO suposarien només el 24% de les tones reals de taurons morts anualment a nivell mundial. Obrint així la possibilitat que hi hagi països que pesquin grans quantitats de taurons i que potser ni tan sols estiguin al “top ten“, segons les dades de la FAO.

El finning porta tècnicament prohibit a la UE des de 2003, però el reglament presentava un conjunt de buits legals que el feien molt difícil de controlar. Finalment, el juliol de 2013, es va aprovar la modificació del reglament europeu sobre l’aleteig (nº 605/2013 del 12 de juny de 2013), pel qual es va modificar l’anterior i es va establir la mesura d’obligar a desembarcar els cossos dels taurons amb les aletes adherides.

Aquest fet va suposar un perjudici econòmic per a les flotes europees, particularment l’espanyola, però una gran fita per a la conservació dels taurons. No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer.

Per protegir els taurons és essencial conèixer a fons aquestes espècies. Si vols saber més sobre la seva biologia, clínica i conservació no dubtis a inscriure’t al Curs de Taurons i Rajades que realitzem a la Fundació CRAM el proper 12 i 13 de maig 2018.

Comments are closed.

Mobile version: Enabled