25 ANYS A FAVOR DEL MAR
La Fundació privada per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) ha treballat des de la seva creació perquè la seva tasca, adreçada a l’àmbit més immediat, arribés en el futur a deixar una empremta sobre el panorama global. Avui, 25 anys després des de la seva creació, els seus compromisos originaris són, més que un somni o una esperança, una realitat palpable en actuacions concretes i de continuïtat en el temps.
25 anys a favor del mar són el resultat d’una suma d’esforços i voluntats de milers de persones que han col·laborat amb una entitat que fomenta l’estima, la cura i el respecte cap al nostre immens patrimoni natural. I totes les fites aconseguides, i les que encara queden per assolir, han estat possible gràcies al suport de les administracions, del sector empresarial i de la ciutadania.
DESCOBREIX LA HISTÒRIA DEL CRAM I LES SEVES ACCIONS A FAVOR DEL MAR
1996
El 22 d’abril de 1996 es va crear la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) donant resposta a una voluntat d’obrir noves línies d’investigació i desenvolupar programes educatius i de sensibilització. Tot i així, va ser a principis dels 90 que es va crear un grup de voluntaris que es van oferir a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta clínica als animals marins que en perill d’extinció apareixien malalts o amb lesions a les platges catalanes.
Els primers anys van ser pioners i s’iniciaren campanyes com la d’Ajudem-la destinada a paliar la mortalitat de les tortugues marines amb captures accidentals. Es van dur a terme de manera regular actuacions de rescat, recuperació i reintroducció de tortugues marines afectades per diferents arts de pesca, en especial, el de palangre de superfície.
El 13 de juliol de 1996 es va cerdir la Massa Gran al CRAM per la seva protecció. Massa Gran és la tortuga més gran del Centre superant, actualment, els 120 quilos de pes, i també de les més velles, amb més de mig segle d’edat. La seva història comença al 1996 quan l’antic Institut de Ciències del Mar la va portar al Centre de Rescat d’animals Marins del CRAM perquè es fes càrrec i tingués unes millors condicions de vida, ja que les tortugues babaues com aquesta són una espècie protegida.
1999
2000
El 12 de maig del 2000 es va rebre l’avís d’un dofí que nedava molt a prop de la platja de Mataró i que va acabar varant sobre la platja. El dofí va ser traslladat al centre de Recuperació on va estar 15 dies portant més d’un maldecap a l’equip tècnic, així com moltes alegries. Els primers dies es van passar els pitjors moments, a l’Ulisses li augmentaven les tremolors i li agafaven repetidament episodis de desmais durant 2-3 segons. L’única cosa que animava a l’equip del CRAM és que acceptava molt bé el menjar que se li oferia. Passen els dies i comença a estar més estable i es decideix traslladar a l’Ulisses al tancat que té el CRAM al Port de Premià. El jove Ulisses s’adapta ràpid i comença a nedar en línia recta i fer petites immersions per capturar peix. La setmana passa ràpid i la millora de l’Ulisses és espectacular, inclús se’l va veure saltant jugant amb la pluja.
Es comença a mobilitzar, gràcies a la col·laboració del DARP, a diferents vaixells de pesca per a que avisin als tècnics del CRAM de la presència de dofins llistats relativament a prop de la costa. La idea era transportar al jove Ulisses mitjançant SALVAMAR fins a aquest grup de cetacis. I així va ser, en el moment que ens van donar l’avís d’un grup a prop del Delta del Llobregat es va traslladar a l’Ulisses per a continuar una nova aventura, però aquest cop més a prop dels seus.
2001
Les xifres d’ingressos s’ha vist incrementada de forma espectacular respecte als primers anys, es veuen consolidades demostrant així no només la capacitat del CRAM de mantenir aquestes xifres, sinó d’augmentar encara més aquest nombre per properes campanyes. La campanya té com a objectiu sensibilitzar al sector pesquer sobre l’impacte de la pesca accidental per diferents tipus d’arts pesquers, en especial, el palangre de superfície.
2002
2003
2004
Projecte que pretén dissenyar un nou model d’ham amb un material especial que si queda ancorat a l’esòfag d’una tortuga es dissolgui ràpidament i, alhora, permeti als pescadors feinejar amb normalitat. Es tracta d’una nova línia de recerca per mirar de disminuir la mortalitat de tortugues marines associada a la captura accidental per part de la flota palangrera de les nostres costes. A través dels serveis contractats a DIOPMA de la Facultat de Química de la UB, s’han construït alguns hams amb els materials seleccionats i s’estan realitzant tractaments d’enduriment i més endavant s’analitzarà quant de pes aguanten i fer proves a un pH 5,5 que simuli l’esòfag d’una tortuga marina. Al CRAM hem realitzat proves de pH esofàgic amb algunes de les tortugues ingressades.
2006
Durant tot l’any 2006, s’ha anat repetint de forma continuada les reunions amb diferents administracions que han de permetre el trasllat d’activitats del CRAM al Parc del Delta del Llobregat. Les trobades han estat amb els responsables de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, l’Ajuntament de Viladecans i el consorci del Delta del Llobregat, han permès arribar a dibuixar els projectes executius de les instal·lacions del nou Centre de Recuperació d’Espècies Marines en Regressió al municipi del Prat de Llobregat.
L’agost del 2006 es va rebre l’avís que s’havia vist una tortuga marina gran sortir de l’aigua. Els tècnics del CRAM van observar unes marques que apuntaven a un intent de posta però no es va trobar cap niu. El 27 d’octubre uns particulars van donar l’avís de tortuguetes acabades de néixer. A la segona nit d’eclosió es va trobar al niu gràcies al dispositiu de vigilància. Es tractava d’un niu amb un total de 82 ous. Un total de 36 tortuguetes, força debilitades i amb baix pes, no aconseguien sortir-ne i es van traslladar al CRAM per augmentar la seva supervivència.
Les condicions de la posta no van ser bones i ho va acabar de confirmar l’alta mortalitat de les cries durant les primeres setmanes. 5 individus van evolucionar molt favorablement amb un molt bon increment de pes i tamany i van ser alliberades al cap d’un any.
S’ha dut a terme el rescat i recuperació de les tortugues que han quedat atrapades als hams de palangre, i la formació dels pescadors en la manipulació dels animals capturats mentre es navegava amb la flota palangrera. És conegut que la taxa de mortalitat de les tortugues capturades i alliberades pels pescadors és del 30% i petits canvis en la seva manipulació poden incrementar la supervivència d’aquests animals. Es va realitzar al bord del Vell Marí, a mitjans del mes d’agost a unes 100 milles a l’est de Menorca. Durant els 4 dies es van recuperar 57 tortugues babaues. La majoria presentaven l’ham enganxat a la part externa de la boca o a les aletes anteriors. Paral·lelament, es va lliurar una pèrtiga amb un extrem dissenyat per tallar sedals a distància i des de l’embarcació per provar la seva efectivitat. L’ús d’aquesta pèrtiga pot incrementar la possibilitat de supervivència.
El veler científic del CRAM ha realitzat una forta campanya d’educació a les Illes Balears, on han visitat el vaixell un total de 700 nens i nenes de totes les Illes i un total de 100 visites particulars. La visita anava acompanyada d’una exposició a l’interior del vaixell i un vídeo que donava suport als educadors i tècnics.
2007
Es signa un conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat per portar a terme el nou centre de recuperació de la Fundació CRAM, que estarà situat als espais naturals del delta del Llobregat, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament del Prat i al conveni signat entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. El centre tindrà els mitjans adients per ser un refrent punter en clínica i rescat d’espècies marines a escala internacional. Permetrà rebre la visita anual d’un gran nombre de persones de forma compatible amb el benestar animal.
Durant l’estiu del 2007, més de dues dotzenes de dofins llistats van avarar a les costes valencianes i del sud-est espanyol. Després de realitzar les proves de laboratori es va constatar la presència de morbilivirus en diversos d’aquests casos. La Fundació CRAM va alertar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya sobre la possibilitat que una epidèmia com la dels anys 90 es tornés a repetir. Aquella epidèmia va acabar, entre 1990-1992, amb més de 400 exemplars de dofí llistat al llarg de la costa mediterrània espanyola. Amb el suport de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat es va elaborar el Pla Ulisses, un sistema de gestió integral amb l’objectiu principal de donar una assistència tècnica ràpida i adequada als animals que arribessin vius a la costa i la recopilació de totes les dades possibles, per tal de conèixer més sobre la malaltia i l’espècie. Es van instal·lar estratègicament 4 punts d’assistència al llarg del litoral català: Palamós, Premià de Mar, Vilanova i la Geltrú i l’Ametlla de Mar. Aquests punts es van mantenir durant tres mesos, període que es va estimar com el punt màxim de l’epidèmia. Cadascun dels punts comptava amb un vehicle adequat pel transport de dofins, una piscina, llitera i un hospital de campanya amb el material necessari per a l’assistència i monotorització de l’animal, així com l’estada dels equips de guàrdia. En referència al personal, cada punt va comptar amb un veterinari, un coordinador de voluntariat i un equip d’uns 20 a 40 voluntaris formats prèviament.
Inici d’un nou projecte d’investigació d’àmbit nacional que durarà un any. L’objectiu és avaluar la mortalitat postcaptura de tortugues marines a curt i mig termini per la interacció amb hams circulars de palangre, comparant-la amb la d’hams J tipus bec de lloro en estudis realitzats prèviament a la Fundació CRAM. Això es pretén assolir mantenint durant un any 10-20 tortugues, amb un ham circular clavat a diferents nivells del tracte digestiu al centre de rescat per analitzar l’evolució de les lesions causades.
La primera part de l’estudi va consistir en embarcar un veterinari de la Fundació a bord d’un vaixell palangrer que participava en un estudi de comparació d’hams circulars C12 amb els hams J típics d’aquesta pesqueria. Durant un mes, el veterinari va dedicar a examinar totes les tortugues capturades incidentalment, analitzant punts d’ancoratge dels hams i les lesions causades per la manipulació en pujar les tortugues al vaixell i extreure els hams.
Es van capturar un total de 70 tortugues. D’elles, 40 van ser capturades amb hams J i 30 amb hams circulars. 10 tortugues amb un ham circular clavat a la boca i una única tortuga amb l’ham circular empassat, van ser seleccionades per l’estudi i transportades al CRAM.
Es consolida el veler científic Vell Marí com a plataforma educativa i per a la conservació, rescat i investigació de les espècies i ecosistemes marins en perill. Al llarg del 2007, ha desenvolupat les seves accions en aigües de l’arxipèlag canari, l’atlàntic, les costes de Galícia, el mar Cantàbric i la costa atlàntica d’Andalusia. L’equip científic del veler ha treballat diferents línies d’estudi com una campanya educativa a cada port visitat.
2008
L’objectiu de la campanya del 2008 consisteix en la divulgació dels efectes que es preveuen en els ecosistemes litorals i marins relacionats amb el canvi climàtic en el mediterrani occidental.
En aquesta ocasió la ruta presenta doble vessant. Per una banda, es busca conscienciar i promoure l’acció informada entre els escolars i els ciutadans perquè contribueixin a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. I per altra banda, volem posar en valor els hàbitats i la importància de conservar-los en bon estat, enfront de la temptació de caure en la postura derrotista de no fer gens per a protegir-los. No en va, alguns d’aquests hàbitats poden contribuir a minimitzar els efectes del canvi climàtic.
La campanya s’ha basat en la realització de visites guiades al vell Marí i l’aula mòbil que l’acompanya. En total s’ha rebut 17.000 visitants de totes les edats. S’han visitat 25 ports de 5 comunitats autònomes així com l’aula mòbil s’ha desplaçat a ciutats d’interior.
El projecte Taurons i rajades té com a objectiu localitzar i quantificar l’error en l’etiquetatge de les captures de taurons al litoral català per tal de proposar mesures correctores i de sensibilització social.
2009
El 18 de maig del 2009 la Casimiro va ser capturada per accident a unes xarxes de tresmall al Delta de l’Ebre. L’equip de rescat del CRAM va rebre la notificació i es va dirigir immediatament al Parc Nacional del Delta de l’Ebre per recollir-la i portar-la al Centre de Rescat d’Animals Marins. La tortuga va arribar a les instal·lacions exhausta i estressada. L’equip veterinari va fer un primer reconeixement mèdic i la va trobar molt prima i amb una ferida a prop de l’aleta i els ulls molt malalts. Casimiro presentava una pèrdua parcial de visió en l’ull esquerre causada per una infecció severa que desgraciadament li va fer perdre la visió.
Les tortugues capturades per arts de pesca com el tresmall són propenses a desenvolupar patologies respiratòries que poden convertir-se en pneumònies per aspiració. En una primera exploració no manifestava símptomes respiratoris i les radiografies no mostraven lesions pulmonars. Tres setmanes després va desenvolupar un quadre de pneumònia i se li va haver de realitzar un tractament amb antibiòtic.
Afortunadament, Casimiro està completament recuperada i encara que va perdre la visió de l’ull esquerre i li costa alimentar-se, fa vida amb normalitat a les instal·lacions del Centre de Rescat.
El 25 de novembre del 2009 va ingressar la Damm al CRAM. Un particular la va trobar entortolligada a una xarxa, va informar al CRAM i la va portar al Centre de Rescat. Els veterinaris van observar que tenia en els ulls una infecció molt aguda i se li va aplicar un tractament: un ull es va recuperar però el dret el va perdre, ja que la infecció estava massa avançada. La seva evolució va ser bona, però per què creieu que està al Centre? Creiem que no podria competir amb les altres tortugues a l’hora d’alimentar-se ja que li falta la visió en un ull.
Creació d’una guia d’identificació de taurons i rajades amb l’objectiu de facilitar el procés d’identificació d’espècies per part del sector pesquer durant el procés de subhasta així com per a informar del seu estat de conservació.
2011
La Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) inaugura el 19 de març de 2011 oficialment la seva nova seu al delta del Llobregat. El nou CRAM s’ubica en uns terrenys situats entre el Prat de Llobregat i Viladecans i que han estat cedits per la gestora aeroportuària Aena. El cost del projecte ha estat de sis milions d’euros. A banda de la recuperació d’animals i ecosistemes, el CRAM treballa també en la investigació i l’educació ambiental. Tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, com el president de la fundació, Ferran Alegre, han destacat la tasca actual i futura dels voluntaris per mantenir l’activitat en aquest tipus d’entitats.
Situat als espais naturals del delta del Llobregat, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament del Prat del Llobregat i al conveni signat entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. El centre està dissenyat per fer front als impactes sobre el medi marí, com epidèmies o vessaments de petroli. Disposa d’unes instal·lacions úniques a nivell europeu pel tractament de cetacis, tortugues i aus marines, i el seu equip humà preparat per a l’acció a favor del medi marí les 24 hores, 365 dies a l’any, en tot el litoral català. Disposen de 3 espais: l’espai de clínica i recuperació, l’edifici de investigació y necròpsies, i l’edifici de educació i administració. A més es disposa també d’un vehicle destinat al transport de cetacis i rescat d’animals marins vius.
5 anys després, apareix un nou avís de tortugues marines acabades de néixer a Malgrat de Mar. Un total de 45 cries van néixer i van anar cap a mar.
2012
2013
La Fundació CRAM inicia un programa d’enriquiment amb les tortugues marines residents al Centre de Recuperació d’Animals Marins. Es tracta d’exemplars que per les lesions que presenten no es poden reintroduir i es mantenen en les nostres instal·lacions. L’enriquiment ambiental té com a objectiu estimular comportaments adequats per a l’espècie i que satisfacin les seves necessitats físiques , psicològiques i conductuals de l’animal. Proporcionar estímuls mentals forma part de la rehabilitació dels animals d’un centre de recuperació. D’aquesta manera, un ambient enriquit hauria d’oferir als animals una sensació de control, donant-los la capacitat de prendre decisions per si mateixos, i aconseguir així mantenir una certa independència dels humans. Abans d’iniciar un projecte d’enriquiment és fonamental conèixer la biologia de l’animal per desenvolupar les conductes pròpies de l’espècie.
Nou programa educatiu per fomentar el respecte al medi ambient, el compromís envers la conservació marina i la presa de consciència a partir de la implicació personal. Es desenvolupa un nou programa educatiu adreçat a diferents àmbits: escolar, famílies, amants del mar i professionals del sector.
2014
- BLANES 25 de Juliol del 2014. Rebem notificació de la policia local de Blanes per comunicar-nos la presència, durant la nit anterior, de tortugues marines a la platja de Sabanell. Un cop activat el protocol amb el departament de biodiversitat de la Generalitat, rebem l’ordre de desplaçar-nos fins la zona per tal de intentar localitzar 3 possibles nius. Arribem a la platja de Sabanell sobre les 16pm. Oberts els 3 possibles nius de tortuga sense trobar cap indici de nidificació, donem per finalitzada la actuació i així ho fem constar als Agents Rurals desplaçats al indret.
- TARRAGONA 25 d’agost del 2014. A les 23.24 pm rebem trucada de la policia local de Tarragona per comunicar-nos la presencia d’una tortuga marina de grans dimensions a la platja de la Arrabassada. Tot seguit activem el protocol amb el departament de Biodiversitat de la Generalitat. Sobre les 00.15 am ens comuniquen que una patrulla dels agents rurals juntament amb la policia local ja ha acordonat la zona i que rebrem mes informació per la matinada. Durant el dia 26/08/14 ens comuniquen que s’ha decidit obrir i traslladar el niu cap a una zona mes segura, concretament al Parc Natural del Delta de L’Ebre.
2015
El projecte consta de tres línies relacionades amb la investigació, la conservació i la sensibilització:
- INVESTIGACIÓ –Seguiment via satèl·lit d’alguns exemplars de tortuga marina per conèixer més sobre les migracions d’aquests animals i l’ús que en fan del seu hàbitat. L’objectiu és recopilar informació necessària per proposar mesures adequades per afavorir la seva conservació.
- CONSERVACIÓ –Projecte de reproducció assistida en captivitat de tortuga babaua (Caretta caretta) amb els exemplars no reintroduibles d’aquesta espècie, i amb la col·laboració d’universitats i altres centres de recuperació. L’objectiu d’aquest projecte és obtenir informació científica relacionada amb la reproducció d’aquesta espècie per, en un futur, poder tenir cries en captivitat a través de reproducció assistida i reintroduir-les al seu medi, sempre que fos necessari, evitant la seva desaparició i contribuint així a l’equilibri de l’ecosistema marí.
- SENSIBILITZACIÓ –La principal amenaça que posa en risc la supervivència de les tortugues marines és la pesca accidental. Per aquest motiu, una de les línies de vital importància del projecte són les accions de formació, capacitació i sensibilització del sector pesquer envers aquesta problemàtica.
2016 – 20è aniversari
Es fabrica una càmera hiperbàrica dissenyada específicament per al tractament de tortugues marines amb síndrome de descompressió que es troba operativa al centre de recuperació del CRAM, esdevenint la única a Catalunya i la segona d’Espanya per a tal fi.
El 23 de juny, la tortuga Mascletà va ser recollida per agents de policia a la platja de Castelldefels, que van portar l’animal a les instal·lacions del CRAM. L’animal era una femella que es trobava realitzant un intent de nidificació a una platja del litoral català. Les necessitats fisiològiques de l’animal va fer que expulses els ous en el tanc en el que es trobava. En l’exploració veterinària es va observar fol·licles actius amb el que es va optar per una alliberació immediata amb la implantació d’un dispositiu de seguiment via satèl·lit, de manera que el marcatge possibilita l’obtenció de dades sobre el lloc d’una possible nidació posterior i augmentar el coneixement sobre possibles zones de posta d’ous d’aquesta espècie a la Mediterrània Occidental. Tot i que la viabilitat de supervivència dels ous no estava garantida, es van dissenyar unes incubadores adaptades a les condicions necessàries per afavorir el desenvolupament embrionari dels ous de tortuga marina. Finalment van ser incubats 78 ous, dels quals es va aconseguir l’eclosió d’un d’ells. Des de l’assistència realitzada el CRAM disposa de dues incubadores dissenyades específicament per la incubació d’ous de tortuga marina, gràcies al sistema de control de variables ambientals de les que disposa.
El 18 de setembre es va realitzar el reconegut acte multitudinari “Torna a Casa” a la Platja del Prat de Llobregat. Va permetre la difusió i sensibilització envers les amenaces que pateixen diferents espècies marines amb activitats i carpes expositives i van poder gaudir de l’alliberament de 5 exemplars de tortugues marines recuperatdes al CRAM.
L’acte va permetre celebrar el 20è aniversari de la Fundació i acomiadar a un dels exemplars en particular, la Luna (CC06/14). Una tortuga resident del centre des de 2006, que desprès d’una operació quirúrgica d’una de les extremitats anteriors, va estar al centre de recuperació durant deu anys. Gràcies a un estudi d’enriquiment ambiental dissenyat específicament per aquest exemplar i la seva monitorització, va permetre determinar que l’animal era apte per la seva reintroducció. Donades les peculiaritats del cas, es va considerar d’interès col·locar un dispositiu de seguiment via satèl·lit a la closca de l’animal per conèixer la seva ruta en el medi natural. La tortuga Luna va està emetent senyal durant 15 mesos i va recorre tot el litoral espanyol fins arribar a l’estret de Gibraltar i continuar la seva aventura fins arribar a la costa de Florida.
2017
2018
Durant el 2018, l’equip de Clínica i Rescat de la Fundació CRAM ha donat assistència i suport en diferents línies de treball en 3 postes d’ous de tortuga babaua (Caretta caretta) a Catalunya, concretament, a Mataró, Premià de Mar i Cambrils. Les accions relacionades amb aquests esdeveniments en les que ha participat la Fundació CRAM han estat:
- Suport en la custòdia dels nius, realitzant la formació als voluntaris/es implicats en la mateixa.
- Incubació artificial d’una part dels ous de les postes.
- Cria en captivitat d’una part dels nounats emergits de cada posta
- Recollida de mostres per a estudis genètics.
Continuació del projecte iniciat al 2017. Un total del 57% de la flota d’arrossegament de les Terres de l’Ebre estan col·laborant activament en la recuperació de tortugues marines (28 embarcacions) i s’han realitzat un total de 66 assistències a tortugues Caretta caretta.
2019
Durant el 2019, l’equip de Clínica i Rescat de la Fundació CRAM ha donat assistència i suport en diferents línies de treball relacionades amb postes d’ous de tortuga babaua (Carettta careta) a Catalunya. Concretament:
- Suport en la cerca d’un niu a Castelldefels (Barcelona).
- Cria en captivitat d’una part dels nounats emergits de diferents postes.
- Recollida de mostres per a estudis genètics.
Continuació del projecte iniciat al 2017 ampliant les accions de sensibilització del sector pesquer a tota la província de Tarragona. Un 48,6% de la flota d’arrossegament de Tarragona ha col·laborat activament amb el projecte (111 embarcacions) i s’han realitzat un total 66 assistències a tortugues marines.
La Fundació CRAM participa en un projecte científic multidisciplinari que pretén estudiar les nidificacions de tortuga babaua al Mediterrani occidental, en el marc d’una gestió coordinada entre comunitats autònomes i diferents agents implicats, amb l’objectiu de protegir a l’espècie i proposar mesures d’adequades que afavoreixin la seva preservació present i futura.
La Fundació CRAM ha iniciat la seva participació al projecte europeu INDICIT, l’objectiu del qual és conèixer l’estat de contaminació marina i d’afectació a diferents espècies a partir de la tortuga marina com bioindicador.
2020
Durant el 2020, l’equip de clínica i rescat de la Fundació CRAM ha donat assistència i suport en diferents línies de treball relacionades amb postes d’ous de tortuga babaua (Caretta caretta) a Catalunya. Cal destacar que el cas de Barcelona es tracta de la primera vegada que es té constància de niu a les platges de Barcelona. En el cas de Vila-Seca es tracta de la primera tortuga marina que torna a Catalunya a fer nidificar. La primera vegada va ser al 2016, una tortuga marina que va ingressar al CRAM i es va batejar amb el nom de Mascletà.
La Fundació CRAM ha participat al projecte europeu INDICIT II, l’objectiu del qual és conèixer l’estat de contaminació marina i d’afectació a diferents espècies a partir de la tortuga marina com bioindicador. Durant l’any 2020, s’han analitzat un total de 41 mostres de femtes de tortugues marines i contingut digestiu i el 78% de les mostres contenien plàstic a nivell macroscòpic.
2021
Durant els tres primers mesos del 2021 un total de 48 tortugues marines han ingressat a la clínica del CRAM, una xifra molt superior comparant amb els últims anys. Aquestes xifres són el resultat de 4 anys d’estreta col·laboració amb el sector pesquer de la provincia de Tarragona, on cada any més embarcacions es sumen al projecte Pescadors a favor del Mar.
