FRACTURA DE CLOSCA I PARAPLEGIA

DADES

Espècie: Caretta Caretta
Nom: Super López
Pes: 23 kg
Lloc de recollida: Blanes
Data: 17/06/2004

HISTÒRIA

Súper va quedar atrapada en una xarxa de tresmall a 12 metres de fons. Els pescadors la van pujar a bord i van telefonar al 112, qui va alertar a l’equip de rescat del CRAM. Presentava dues fractures considerables de closca, produïdes probablement per una hèlix, i estava en estat de xoc. El reflex palpebral era mínim.

EXAMEN FÍSIC

En arribar al centre de recuperació, l’animal no presentava cap mena de reflex a l’exploració neurològica. No reaccionava a cap mena d’estímul ni respirava. Van començar llavors les maniobres de reanimació. Es tracta d’un massatge cardíac realitzat mitjançant moviment d’extensió i flexió de les aletes davanteres. Per a aquesta operació ha de ser col·locat en decúbit esternal en un pla de 45º orientat cap avall. Al no obtenir resposta, es va procedir a la seva intubació endotraqueal i ventilació positiva. després d’uns minuts, l’animal va reaccionar i va començar a respirar per si mateix. Se li va administrar la medicació inicial i va ser col·locada en el tanc de vigilància intensiva, davant el seu precari estat clínic. Presentava dues fractures de closca obertes, profundes i conminuta en el terç cabal.

DIAGNÒSTIC

Se li van realitzar en un primer moment, analítica sanguínia completa i radiografies anteroposteriors i dorsoventrals. Presentava deshidratació i hiperfosfatemia lleugera, que es van corregir després de la fluidoterapia, a més de linfocitosis, que va perdurar en el temps fins a la seva recuperació completa. A nivell radiològic es van identificar dues fractures que afectaven a D8 i D9. Mitjançant TAC es va identificar la secció completa de la medul·la espinal a nivell de les vèrtebres esmentades, lesió que es va confirmar posteriorment mitjançant ressonància magnètica nuclear. Tant la porció cabal de la D8 com la cranial de la D9 estaven destruïdes per complet. Els exàmens neurològics periòdics van determinar que l’animal patia una paràlisi espàstica de les extremitats posteriors. Aparentment semblava moure les aletes posteriors, però segons una especialista en neurologia aquest moviment era una conseqüència típica d’aquesta lesió denominada «marxa espinal», segons la qual, després d’una lesió medul·lar greu, es poden produir moviments involuntaris de les extremitats, però tan sols de forma reflexa. Després de confirmar aquest diagnòstic, es va decidir deixar en el centre de recuperació sense possibilitats de ser alliberada a causa de la incapacitat de moviment de dues aletes del mateix costat i, per tant, d’estar en inferioritat de condicions en el mitjà salvatge davant possibles perills.

TRACTAMENT

El tractament inicial fins a restablir volèmia i superar el xoc va consistir en rehidratació intravenosa amb sèrum fisiològic barrejat amb glucosalino, corticoides d’acció ràpida, inici d’antibioterapia i desbridament i neteja de les ferides. Als 5 dies de la seva estada en el centre de recuperació, va començar a menjar per si mateixa i es va suprimir l’alimentació parenteral, encara que, davant la gravetat de les lesions i la possibilitat de desenvolupar osteomielitis a partir de les fractures, es va mantenir l’antibioterapia durant mesos. Es va establir un protocol de cures cada tres dies. En casos de fractures obertes de closca amb exposició parcial de celoma és important mantenir una bona neteja de les ferides. Per a això, es netegen les mateixes acuradament, desinfectant i retirant el teixit mort i es cobreix la ferida amb lanolina anhidra, una substància grassa que s’extreu de la pell de xai, que no reacciona amb els teixits vius i repel·leix l’aigua, servint a manera d’embenatge per a animals que estan en medi aquàtic. D’aquesta forma es manté la ferida neta després del capellà durant diversos dies, sense que l’aigua del tanc pugui penetrar en el mateixa. Es van realitzar cures periòdiques augmentant el temps entre elles a mesura que la ferida anava tancant.