RECUPERACIÓ D’UN ALCA
DADES
HISTÒRIA
Aquest exemplar d’Alca comú (Alca grisa) va ser trobat per uns usuaris de la platja, mentre uns nens jugaven amb ell. Encara que estava alerta quan la gent se li acostava, aviat es quedava reconvent i amb una marcada feblesa.
EXAMEN FÍSIC
Molt feble i prim. No es van observar ferides externes ni sedals embullats o deglutits que fessin pensar en un ham allotjat en l’aparell digestiu. Actiu només en presència de gent.
Se li va oferir aliment i ho va menjar amb molt d’apetit.
En l’analítica les proteïnes totals i l’albúmina van sortir baixes i l’àcid úric 10 vegades més alt del normal.
DIAGNÒSTIC
Possible gota visceral: excés d’àcid úric en sang per deshidratació, fallada renal,… que acaba dipositant-se en òrgans interns.
TRACTAMENTS
Es va instaurar un tractament profilàctic amb antibiòtic i antifúngic, per a evitar possibles infeccions bacterianes o fúngiques, moltes vegades associades al stress de captura (per immunosupressió). Per a la gota visceral es va afegir alopurinol, tractament d’elecció per a aquesta patologia. A més es va rehidratar a l’animal via oral diverses vegades al dia i es va alimentar ad libitum amb peix farcit de sèrum.
EVOLUCIÓ
En 2 setmanes l’animal havia guanyat 200g de pes, estava molt actiu i menjava amb normalitat. Com a conseqüència de l’estada en sec, les membranes interdigitals de les potes es van esquerdar, però van ser tractades amb vaselina i crema hidratant perquè no es necrosaran.
Es va introduir progressivament en una piscina amb aigua salada perquè pogués començar a nedar, guanyar musculatura i millorar la permeabilitat.
1 mes després del seu ingrés va ser alliberat des de la platja sense incidències.
COMENTARIS
Aquesta espècie d’ocell marí no és molt freqüent les costes del Mediterrani. Principalment viuen en l’oceà Atlàntic, niant en penya-segats, des d’Islàndia fins al nord d’Espanya, i la major part del temps el passen en el mar.