Avui dia 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Aquest dia va ser determinat l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de promoure la participació de les dones i les nenes en l’àmbit de la ciència en les mateixes condicions d’igualtat; fomentant la seva participació plena i equitativa en aquest àmbit.

El paper de les dones en l’àmbit científic marí ha sigut molt important i rellevant al llarg de la història, però al mateix temps, poc reconegut. El seu treball i dedicació a la investigació i conservació dels mars i oceans ha quedat en un rol secundari o invisible en comparació al reconeixement de la feina dels homes.

Avui dia, tot i que hi ha hagut un gran avanç social vers la igualtat de gènere, la dona segueix desenvolupant un rol minoritari en aquest sector. Per aquesta raó, avui ens agradaria parlar sobre un projecte anomenat “Oceàniques: la dona i la oceanografia”, realitzat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia. Aquest projecte té com a objectiu el reconeixement del treball científic dedicat al estudi dels oceans que moltes dones han realitzat i realitzen a l’actualitat.

Destaquen en aquest projecte noms com per exemple Maria Klenova  (1898-1976), d’origen rus, va ser la primera dona que va investigar a l’Antàrtida i la primera en realitzar un mapa complet del fons marí del mar de Barents, situat a l’oceà Àrtic.

Altres noms també rellevants i més propers, geogràficament parlant, és per exemple el de la oceanògrafa andalusa Jimena Quirós (1899-1983). Ella va ser la primera dona científica en treballar a l’Institut Espanyol d’Oceanografia i la primera en dona en participar en una campanya oceanogràfica espanyola. També va destacar per la seva militància política i la seva lluita pels drets de les dones. O la oceanògrafa gallega Ángeles Alvariño, va ser la primera dona en embarcar en un vaixell d’investigació anglès; va descobrir fins a vint-i-dos espècies noves de plàncton marí.

Tot i que no estigui inclosa en aquest projecte, ens agradaria mencionar també a Josefina Castellví; ella va ser la primera dona catalana i espanyola en participar en una expedició internacional a l’Antàrtida i és l’autora de més de 70 articles científics relacionats amb el medi marí. Avui dia, segueix sent una de les oceanògrafes més importants del sector.

Des de la Fundació CRAM, volem aportar de la mateixa manera el nostre granet de sorra donant suport al desenvolupament d’un model social igualitari i equitatiu, on homes i dones tinguin els mateixos drets i les mateixes oportunitats per participar en l’àmbit científic i de la conservació marina sense prejudicis ni desigualtats.

Ens agradaria reconèixer el nom i la feina de dues dones que tenen alts càrrecs a la nostra Fundació, compromeses amb el medi marí, la seva protecció i conservació.

Per començar, ens agradaria presentar a l’Elsa Jiménez, directora actual de la Fundació CRAM; ha dedicat part de la seva vida a la coordinació, organització i gestió de la Fundació, treballant amb l’objectiu de recuperar espècies marines amenaçades del litoral català davant de les amenaces globals. Ens comparteix la seva visió, des de la seva experiència professional, de la participació de la dona en el sector de la conservació marina:

Elsa Jiménez, directora de la Fundació CRAM.

“Si penso en el món de la conservació marina més concretament, ja que el món de la ciència és molt ampli, penso que en tots els anys que porto treballant en aquest àmbit hi ha certa equanimitat entre homes i dones. Crec que el paper de la dona en aquest món és molt rellevant i molt nombrós, un exemple d’això és la gran quantitat de voluntàries que participen a la Fundació CRAM. També és cert que, i des de la meva pròpia experiència, en l’àmbit de la investigació i universitari, el número d’homes segueix sent més elevat que el de dones”.

Per un altre cantó, ens agradaria presentar també a l’Elena Boadas, actual directora del Àrea d’Educació i Formació de la Fundació CRAM. Treballa en el desenvolupament del projecte educatiu AULACRAM, projecte que va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer, sensibilitzar i promoure accions a favor de la conservació i la protecció del medi marí a la societat. Ens comparteix la seva visió sobre la posició de la dona en l’àmbit de la educació ambiental:

Elena Boadas, directora de l’Àrea d’Educació i Formació de la Fundació CRAM.

“Si parlem d’educació ambiental les dones han anat guanyant terreny i cada cop hi ha més dones compromeses en contribuir a la sensibilització i al canvi de la ciutadania vers la preservació el medi. Però, si parlem de divulgació ambiental ja sigui marina o no , tot i que la presència de les dones és cada cop més nombrosa, en els llistats publicats sobre grans divulgadors, la proporció d’homes reconeguts és molt més elevada que de les dones. Queda doncs, encara molta feina pel reconeixement social i mediàtic de la gran feina que fan les dones en aquests àmbits.”

Per acabar, no volem oblidar-nos de mencionar i reconèixer el gran treball que realitza l’equip de dones de la Fundació CRAM. Dones apassionades pel mar i compromeses en la seva conservació i protecció; exemple de la inserció i lluita d’un modal social igualitari.

Part del equip de dones actiu de la Fundació CRAM. Professionals i voluntàries.