Els bifenils policlorats, més coneguts com PCB, són compostos químics artificials formats per clor, carboni i hidrogen que presenten una gran toxicitat. Van ser produïts fins a finals dels anys 70 amb finalitats industrials, però un cop conegut el seu perill per l’ésser humà i el medi, el seu ús es va anar regulant. Un dels problemes d’aquets compostos és la seva tendència a acumular-se en els teixits dels ésser vius i la seva resistència a la degradació química i biològica que provoca la seva persistència en el medi ambient.
Recentment, una investigació de la Universitat de St. Andrews ha pogut constatar que els dofins mulars mediterranis (Tursiops truncatus) presenten altes concentracions de PBC en el seus organismes. Un equip d’investigadors internacional, va avaluar les concentracions d’aquest component i altres contaminants en dofins mulars del Golf de Trieste, al mar Adriàtic nord. Aquest estudi, va verificar que fins al 87,5% d’aquests animals presentaven concentracions de PCB superiors al llindar de toxicitat que pot provocar als mamífers marins l’aparició d’efectes fisiològics. A més a més, es va poder observar que els compostos contaminants acumulats en les femelles s’han transmès a les següents generacions i les cries presenten també concentracions preocupants de PCB.
Segons la UICN, les subpoblacions de dofins mulars del Mediterrani es troben en estat vulnerable. La contaminació química no és l’única amenaça a la que han de fer front aquests cetacis: la pesca accidental, la sobreexplotació pesquera, la contaminació acústica, la contaminació per residus o les col·lisions amb embarcacions, són també impactes que estan provocant la reducció de les seves poblacions.
