Sens dubte l’estiu del 2023 ha estat una temporada que ha superat totes les expectatives al litoral Mediterrani espanyol amb un total de 29 nius enregistrats: 10 a Catalunya, 9 a la Comunitat Valenciana, 2 a Múrcia, 3 a Andalusia i 5 a les Illes Balears.

Pel que fa a Catalunya, ha estat l’estiu de més esdeveniments de nidificació enregistrats, duplicant la xifra rècord assolida el 2021 que va ser de 5 nius. A més, ha estat el primer any que s’han enregistrat esdeveniments de nidificació a les 3 províncies del litoral català.

Aquesta temporada s’han detectat nius en les següents localitats:

  • Delta de l’Ebre (5 nius)
  • Begur
  • Malgrat de mar
  • El Vendrell
  • Calafell
  • Viladecans

En total, al litoral català s’han incubat un total de 876 ous (166 de manera artificial) i han nascut un total de 677 tortugues marines (100 en incubadora) i volem ressaltar diferents fites i reptes sobre aquesta temporada:

  • La importància de la formació municipal

La capacitació municipal és clau per desenvolupar una correcta gestió dels esdeveniments de nidificació, ja que la majoria de les amenaces que afecten aquests esdeveniments prové de la forta pressió antròpica que pateixen les nostres platges (desenvolupament costaner, activitats humanes, contaminació…). Al Mediterrani espanyol el 60% dels esdeveniments de nidificació enregistrats han estat fallits a causa de molèsties humanes, cosa que deixa en evidència la necessitat d’una millora en la gestió i detecció d’aquests esdeveniments per poder disminuir aquestes amenaces i afavorir-ne el desenvolupament d’aquests esdeveniments i una correcta protecció.

Al llarg del 2021-2023, la Fundació CRAM, gràcies al programa Santander for the Seas de la Fundación Banco Santander, va desenvolupar un pla de formació adreçat a personal municipal implicat en platges amb l’objectiu de capacitar-los per actuar de manera adequada en cas de detectar un esdeveniment de nidificació de tortuga marina abans de l’arribada dels tècnics experts. Es van realitzar un total de 30 formacions a la província de Tarragona i Barcelona.

Com a exemple d’èxit després de la formació, el municipi de El Vendrell va detectar ràpidament aquest estiu una femella de tortuga marina fent un niu activant el protocol davant d’aquests esdeveniments.

  • Delta de l’Ebre com a possible zona de nidificació

És important remarcar la zona del Delta de l’Ebre com a possible zona de nidificació estable a futur. 5 dels 10 nius enregistrats aquesta temporada han estat a aquesta zona com també ho van ser 2 dels 5 de la temporada 2021. També cal assenyalar que es tracta d’una zona amb risc d’inundació elevat, així com d’aigües freàtiques, que fa imprescindible establir un pla de gestió i de conservació adequats per garantir la correcta evolució de les postes futures.

  • Begur, el niu enregistrat més al nord i amb un gran èxit d’eclosió

El segon niu de la temporada va ser enregistrat a Begur, a la Costa Brava, i es tractava de la primera vegada que succeïa un niu en una latitud tan elevada. Va ser tota una sorpresa ja que es tracta d’una zona amb baixa probabilitat de nidificació degut a les baixes temperatures i a les dinàmiques i morfologies de les platges. Tot i així, a causa de l’augment de temperatura global que s’està produint, aquesta zona podria arribar a tenir unes millors condicions per a la incubació, com ho demostra el niu enregistrat a Begur, un niu molt exitós amb un èxit de naixement a la platja del 90%.

  • Malgrat de Mar, el municipi català que compta amb tres esdeveniments de nidificació enregistrats

Aquest estiu s’ha enregistrat un niu a Malgrat de Mar, i és el tercer registre de nidificació d’aquest municipi. L’estiu del 2011 van ser observades unes cries de tortuga marina a la platja i el 2020 va ser albirada una tortuga a la nit, però no va arribar a fer la posta.

  • Control de salut de femelles de tortuga marina

Un total de 2 tortugues marines van ser retingudes aquest estiu després de la realització del niu, una a El Vendrell i una altra al Delta de l’Ebre. Que els tècnics experts puguin arribar a avaluar la femella de tortuga marina és summament important per poder, per una banda, aconseguir informació sobre l’origen de l’exemplar (identificació a través de biometries, foto-identificació i marcatge amb microxip, així com estudis genètics) i, de l’altra, per avaluar l’estat de salut de l’animal i la presència o no de fol·licles, que indicarien la possibilitat d’una altra posta.

  • Prova pilot al Vendrell: Estació d’incubació autònoma

Quan un niu és detectat és de vital importància procurar un perímetre de protecció bàsic per poder-lo custodiar durant tot el procés d’incubació. Un dels principals desavantatges d’aquest sistema és que, a causa de l’alta densitat demogràfica de les nostres costes, cal una vigilància les 24 hores per part de personal format (voluntariat o professional) per protegir el niu de possibles actes de vandalisme, depredadors o accions climàtiques. Aquestes guàrdies ininterrompudes són molt difícils de gestionar durant els 2 mesos que pot durar la incubació, especialment a les nits, on se sol necessitar la contractació d’agents de seguretat.

A més, el seguiment de l’evolució del niu per part dels tècnics responsables presenta una sèrie de problemes, en especial, la monitorització i el control de temperatura que s’han de recollir de manera manual i presencial.

És per això que la Fundació CRAM, gràcies al programa Santander for the Seas de la Fundación Banco Santander, va desenvolupar un prototip d’una estació d’incubació i custòdia autònoma a la platja, corregint els principals frens amb què ens trobem avui dia i tenint en compte que els esdeveniments de nidificació seran nombrosos a futur. Aquest prototip, provat amb èxit al niu registrat al Vendrell l’estiu 2023, consta d’una càmera de videovigilància les 24 hi una alarma connectada amb la policia i permet la monitorització dels paràmetres de temperatura a temps real a distància.

  • Importància de la incubació artificial

Dels 10 nius enregistrats a Catalunya, una part dels ous de 7 dels nius van ser incubats artificialment per incubadores de la Fundació CRAM i del CRARC. En concret, els nius van ser: Delta 1, 2 i 3, Begur, Malgrat de Mar, El Vendrell i Calafell. Durant la temporada 2023, es van incubar un total de 166 ous amb un èxit d’incubació, sobre la viabilitat dels ous, del 72%.

La incubació artificial és molt important, ja que garanteix unes condicions d’incubació òptimes i controlades per garantir la viabilitat d’una part de la posta en cas de qualsevol contingència climàtica a la platja. En el cas d’aquesta temporada, els nius Delta 4 i Delta 5 van ser traslladats a incubadora durant el final de la seva incubació com a mesura preventiva després dels temporals de pluja i la consegüent baixada de temperatura, ja que posaven en risc el desenvolupament dels dos nius:

  • El niu Delta 4 va ser una posta de 36 ous i gràcies al trasllat a incubadora van poder eclosionar el 88% dels ous (sobre viabilitat)
  • El niu Delta 5 va ser una posta de 86 ous i gràcies al trasllat a incubadora van poder eclosionar el 93% dels ous (sobre viabilitat)

D’altra banda, la incubació artificial també permet fer estudis científics, com per exemple:

  • Estudi de la viabilitat de la posta.
  • Estudis de genètica, per conèixer l’origen d’aquests animals i si es creuen poblacions.

Finalment, cal ressaltar la necessitat de donar una atenció especial a aquests esdeveniments, tant des d’un punt de vista científic, des de l’administració pública i també a través de la sensibilització a la ciutadania. Cal destacar que, de manera natural, s’estima que només 1 de cada 1.000 tortugues arriba a l’edat adulta. La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie catalogada per la UICN com a vulnerable i es veu amenaçada, actualment, durant tot el seu cicle biològic. I on presenta una gran mortalitat natural és en el primer període de vida, per la qual cosa els centres de conservació, investigació i l’administració podem actuar tenint una acció més directa i que provoqui un impacte més gran en la conservació d’aquesta espècie.

Això, juntament amb les accions de recuperació que es fan des de Centres de Recuperació com el de la Fundació CRAM per pal·liar les amenaces antropogèniques que pateix l’espècie (pesca accidental, contaminació marina, col·lisions amb embarcacions…) s’aconsegueix dur a terme una estratègia de conservació global al llarg de tot el cicle biològic de l’espècie.