Qui no recorda el trapella Pinotxo i el seu pare i creador Gepetto lluitant amb totes les seves forces per escapar-se de Monstre, una balena gegant i malvada que tenia atemorida tota la fauna marina? Doncs bé, ni us creixerà el nas si dieu mentides, ni trobareu mai una balena com Monstre.
Ja sigui per nostàlgia o per raons familiars, un dia et trobes de nou mirant pel·lícules infantils i és en aquest moment que t’adones de la imaginació infinita que van tenir els seus creadors. No us sabria dir en quin animal es van basar els dibuixants de la balena o si tot va ser un malentès, però Monstre és d’una espècie impossible: seria un ésser pont entre els dos grans grups de cetacis, un animal mig catxalot, mig balena.
En el món dels dofins i les balenes podem diferenciar dos grans grups: els que tenen dents (Odontocets) entre els quals trobem dofins, caps d’olla, catxalots, orques, etc. i els que tenen barbes (Misticets), que corresponen als animals que, en català, anomenem balenes.
[row]
[column size=”one-half”]
Podria ser que Monstre fos fill d’un malentès? Imaginem el Sr. Walt Disney demanant als seus treballadors que dibuixin una malèfica balena, whale en anglès. El fet és que el terme whale fa referència a tots els cetacis de mida gran (independentment de si tenen dents o barbes), i aquí rau una de les confusions més habituals del món dels mamífers marins. D’aquesta manera, una balena blava és una blue whale, però també una orca és una killer whale o un catxalot un sperm whale. Regirant a la biblioteca entre llibres de whales és possible que els dissenyadors acabessin dibuixant aquest animal amb cap de catxalot i panxa de balena.
[/column][column size=”one-fourth”]
Disney Jeu D'atout Ducale - Monstro | Mark Anderson | Flickr
[/column]
[/row]
Els catxalots són odontocets, tenen un cap molt gros i una boca allargada, amb una filera de dents, totes iguals i de fins a 20 cm d’altura.
[row][column size=”one-third”]
Imatge cap catxalot | Shutterstock
[/column]
[column size=”one-third”]
Physeter macrocephalus-Skelett im Aquazoo - Löbbecke Museum in Düsseldorf | According to EXIF data | Frank Vincentz | GFDL (self made) | Wikimedia Commons
[/column][/row]
[row][column size=”one-third”]
Per altra banda, les balenes de la família Balaenopteridae, com podrien ser el rorqual comú o la balena blava, són misticets i tenen plecs ventrals.
Aquest plecs s’estenen per la part ventral de l’organisme, des de la boca fins a l’altura del melic, i són una adaptació amb l’objectiu d’augmentar el volum de la boca. La balena pot omplir-se la boca amb una gran quantitat d’aigua i, posteriorment, filtrar tots els petits organismes engolits amb ajuda de les barbes.[/column][column size=”one-third”]
Humpback Whale (Megaptera novaeangliae) | NOAA | Wikimedia Commons (Public Domain)
[/column][/row]
Monstre posseeix unes enormes dents, com les que podríem trobar en un catxalot, i uns extensos plecs ventrals dignes de les més grosses balenes.
La història original de Pinotxo la va escriure l’italià Carlo Collodi i, posteriorment, la va animar Walt Disney en la pel·lícula que tots coneixem. Per tal de veure quina balena havia descrit Collodi en la seva obra, vam consultar el text original i vam tenir una gran sorpresa: en la versió original de Collodi, no era una balena qui engolia el petit titella, sinó que era un tauró (“pesce-cane”)! I encara més sobtats vam quedar en adonar-nos que, per una vegada en la història del cinema, es va preferir fer que la dolenta de la pel·lícula fos una balena abans que un tauró.
Va ser aquesta sorpresa la que ens va portar a escriure aquestes línies, i mentre les escrivíem hem anat descobrint moltes més curiositats. Si vosaltres també voleu que els cetacis i les seves curiositats us sorprenguin, us convidem a assistir al proper curs Cetacis: biologia, clínica i tècniques d’estudi, que farem a la Fundació CRAM el cap de setmana del 18 i 19 de març.
