El diumenge 7 de maig, alguns dels assistents al curs Cetacis: biologia, clínica i tècniques d’estudi així com voluntaris del CRAM, apassionats del mar i dues educadores de la Fundació CRAM van realitzar la sortida anual d’albirament de cetacis a la costa barcelonina.
Vam salpar del port Olímpic de Barcelona amb el Trinidad, el veler de Sonamar, on la patrona ens va donar les primeres instruccions per tots aquells que mai havien pujat a un veler.
El dia prometia, el mar estava ben tranquil i vam començar la jornada amb l’espectacle de veure la ciutat des del mar, un nou punt de vista que ens va fer sentir ben petits. Els primers cetacis no van tardar gaire en arribar, quan portàvem un parell d’hores a bord un grupet de 3 o 4 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), es van acostar a jugar a la proa del veler uns minuts.
Imatge cedida per Irene Buesa
Diverses baldrigues, gavines i altres aus marines ens van acompanyar durant tota la jornada. Les hores anaven passant, i de sobte vam veure una gran bufada, i seguidament una altra. Eren dos rorquals comuns (Balaenoptera physalus) que s’estaven alimentant, ens vam costar a poc a poc, sempre mantenint les distàncies de seguretat i en cap cas interposant-nos en el seu trajecte. Vam estar una bona estona observant-los fins que van desaparèixer, potser el soroll d’un gegant vaixell militar que passava per la zona va fer que marxessin a algun punt més tranquil.
Vam seguir navegant una bona estona més, tot rient, gaudint de la pau del mar, vam veure saltar tonyines, peixos lluna fent el mort i fins i tot vam pescar algun globus punxat. El dia anava passant, i tant bon punt vam decidir canviar el rumb en direcció cap al port, els rorquals van reaparèixer.
Aquest cop semblava que ja ens havien agafat confiança, perquè es van acostar tots dos al vaixell fins a tenir-los ben a prop. Semblava ben bé que tinguessin curiositat per saber qui érem, i nosaltres vam quedar petrificats durant una bona estona, amb els pèls de punta, sense poder parlar i escoltant el so de la respiració d’aquell parell gegants de més de 15 m passant pel nostre costat.
Va ser una experiència única, que difícilment podrem oblidar. Cap a les 5 de la tarda vam arribar a port, conscients que la sort ens havia somrigut i enamorats de la bellesa i la majestuositat de la fauna marina.
Des de la Fundació CRAM, volem convidar-vos a observar, sempre des del respecte, tots aquests animals amb els quals compartim les aigües que banyen les nostres costes. Esperem poder continuar organitzant cursos, conferències i sortides on compartir la nostra passió pel mar.
